El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos va enviar a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o alternativament de denegació d'auxili, per no retirar a temps els llaços grocs d'edificis públics.

En un acte, que no es pot recórrer, el magistrat decreta l'obertura del judici oral a Torra, per a qui la Fiscalia demana una condemna d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per desoir l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços dels edificis públics el període electoral de les generals del passat 28 d'abril.

El jutge, que declara la competència de la sala civil i penal de l'alt tribunal català per jutjar a Torra, dona deu dies a la defensa del president de la Generalitat, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, perquè presenti el seu escrit de conformitat o disconformitat amb les acusacions. El magistrat va acordar enviar Torra a judici una vegada la Fiscalia va presentar el seu escrit de conclusions, en què demana per al president català una inhabilitació d'un any i vuit mesos per a l'exercici de funcions de govern o de càrrec públic d'àmbit «local, autonòmic, estatal o europeu» i una multa de 30.000 euros.

De la seva banda, el partit ultradretà Vox, que exerceix l'acusació popular, demana per a Torra dos anys d'inhabilitació per a lloc de treball o càrrec públic i una multa de 72.000 euros.

Ni Fiscalia ni Vox van demanar cap mesura cautelar contra Torra abans del judici, segons el jutge, que subratlla la «raonabilitat i contundència» dels plantejaments acusatoris en aquesta causa. Això no obstant, el magistrat precisa que els escrits d'acusació es basen per ara «exclusivament en indicis», per la qual cosa el fet que l'enviï a judici «no pot contenir ni conté cap declaració de culpabilitat del, des d'ara, acusat, que manté per tant incòlume el seu dret a la presumpció d'innocència». El magistrat exposa, a partir del relat de les acusacions, que Torra no va complir en els terminis establerts l'ordre de la JEC de retirar els símbols «partidistes», com llaços grocs i pancartes a favor dels polítics independentistes presos i fugits d'Espanya, durant el període electoral de les generals del 28-A.

En el seu escrit de conclusions, la Fiscalia acusa Torra «d'evidenciar el seu menyspreu» a acatar l'ordre que la JEC va dictar l'11 de març passat, arran d'una denuncia presentada per Ciutadans, perquè tragués els llaços i estelades dels edificis públics durant la campanya, elements que finalment va acabar retirant, encara que fora de termini.

Segons la Fiscalia, la Junta ordenava a Torra suprimir de manera «immediata» el que no són sinó «símbols associats a una determinada filiació ideològica o política alineada amb els partits o organitzacions que propugnen la secessió» de Catalunya.

«Claredat» de l'ordre

Malgrat la «claredat» de l'ordre i que havia de ser complida «sense excusa si pretext» per ser ferma, afegeix la Fiscalia, Torra «va decidir desatendre-la» i va presentar un escrit en què demanava a la Junta que reconsiderés l'acord adoptat, al mateix temps que «va manifestar la seva negativa a retirar la simbologia al·ludida».

El 18 de març passat la Junta va adoptar un nou acord en què reiterava el seu requeriment que retirés els llaços, resolució que Torra va demanar suspendre al·legant la «suposada impossibilitat» de complir-la, «donada la multitud d'edificis de la Generalitat», segons el ministeri públic. La defensa del president de la Generalitat, té previst presentar el dimarts 19 de juliol una queixa i un recurs d'apel·lació en el marc de la causa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'ha processat per presumpta desobediència.