El president de la Generalitat, Quim Torra, i els grups d'ERC i JxCat van reclamar explicacions urgents i una comissió d'investigació sobre la relació del CNI amb l'imam de Ripoll i presumpte cervell dels atemptats de Catalunya del 2017, Abdelbaki es Satty.

Els partits independentistes i el president català van reaccionar així a diverses informacions que va donar a conèixer Público. Segons una d'elles, el CNI va mantenir Es Satty com a confident fins pràcticament el dia que va morir preparant els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils. El servei d'intel·ligència espanyol ja havia admès contactes amb Es Satty quan va ser a la presó fins al 2014. La informació publicada apunta que aquestes comunicacions es van mantenir fins poc abans dels atemptats de l'agost del 2017.

El rotatiu es recolza per a això en l'existència d'una adreça de correu electrònic que hauria estat utilitzada com a «bústia morta», és a dir, com a repositori de missatges que no requereixen ser enviats ni rebuts perquè els comunicants tenen accés a aquell compte i guarden les seves comunicacions com a esborranys. La informació de Público mostra dos esborranys del maig i el juny del 2007. En tots dos casos seria l'agent del CNI el que intentaria contactar amb l'imam sense resposta per part d'aquest.

Fonts de la investigació van confirmar l'existència d'aquell compte de correu (l'usuari i contrasenya del qual va aparèixer en un paper a la casa d'Alcanar on va morir Es Satty en explotar les bombes que preparaven). Público també revela que el CNI coneixia els plans dels terroristes i van seguir els autors materials en els seus viatges en cotxe a Alemanya, Suïssa, França i Bèlgica un any abans dels fets, controlant els seus itineraris i coneixent prèviament els seus plans.

Paral·lelament, Público va revelar que el CNI espiava els mòbils dels terroristes de Barcelona i Cambrils i n'escoltava les converses cinc dies abans dels atacs. El rotatiu va afirmar haver tingut accés a un dels informes reservats que el mateix CNI va facilitar als investigadors que relata el viatge d'Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub a París entre l'11 i el 12 d'agost del 2017 i, sempre segons el mitjà digital, relata no només el seguiment als dos futurs membres de la cèl·lula gihadista de Ripoll i de les trucades telefòniques i recerques a internet que van fer amb aquests terminals, sinó també del contingut de les converses que van mantenir entre ells.

Davant aquesta publicació, Quim Torra va demanar explicacions urgents. També les va demanar seu antecessor, Carles Puigdemont, mentre ERC i JxCat van sol·licitar les compareixences al Congrés del president del Govern, els ministres de Defensa i Interior, i l'actual responsable del CNI, així com una comissió d'investigació sobre la relació entre els serveis d'intel·ligència i l'imam de Ripoll.