El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va plantejar ahir calcular un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de referència a Catalunya a través del «consens social» amb patronals i sindicats. Ho va anunciar durant la presentació de l'Informe Anual de l'Economia Catalana 2018, en la qual s'ha destacat que Catalunya va recuperar l'any passat el PIB per càpita anterior a la crisi econòmica, situat en els 32.000 euros: «Ens agrada parlar més de prosperitat que de creixement econòmic».

«És evident que no ho podem fer des d'un punt de vista competencial. El Govern de la Generalitat no ho pot fer per decret llei o portar al Parlament una llei de salari mínim, però aquest país pot fer allò que tantes vegades hem fet quan des de l'Estat no s'ha arribat fins on volíem», va raonar el també conseller d'Economia i Hisenda.

Va dir que volen determinar l'impacte i dur a terme a Catalunya una estratègia compartida perquè el salari mínim no vingui marcat per una llei sinó perquè es decideixi enfortir la negociació col·lectiva i avançar cap a un salari mínim de referència propi.

«Hem vist com l'SMI afecta de manera desigual a escala territorial, en el conjunt d'Estat, i com afecta de manera desigual en funció de si ets home o dona. És evident que un augment de l'SMI permet una millora en el conjunt dels salaris, especialment de les dones, perquè encara hi ha sectors de precarietat massa feminitzats», va lamentar.

«No té recorregut»

Ahir mateix, en declaracions als mitjans, el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, va afirmar que la proposta «no té recorregut» perquè Catalunya no té competències. «Crec que que el vicepresident el que fa és trobar un refugi per provar d'evadir la seva responsabilitat en com s'ha d'intervenir en les desigualtats salarials al país», i va afegir que hauria d'actuar sobre els salaris màxims a través de figures impositives com l'IRPF. Va recordar que ja té una proposició acordada en la negociació col·lectiva, en l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), d'establir un salari mínim de conveni col·lectiu per mirar de garantir la reducció de les desigualtats.

El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, va dir que cal observar amb deteniment la proposta, perquè hi veu «clarobscurs», i no creu que els salaris estan recuperats com diuen les estadístiques, perquè creu que falten altres indicadors més concrets. Per a Ros, que veu bé debatre sobre salaris dignes a Catalunya, seria un bon exemple que la proposta d'Aragonès comencés «situant un SMI digne en tota la contractació pública», i va recordar que, si hi ha una via per poder situar-lo i que sigui de caràcter normatiu, aquesta és a través de l'AIC.

«Seria un pas endavant que les patronals volguessin fer un AIC en caràcter normatiu marcant salaris i altres qüestions. A veure què diuen», va dir, i va afegir que creu que la Generalitat no té capacitat d'implementar el salari mínim de referència.

Foment del treball

La vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, va afirmar que la Generalitat comptarà amb tot el suport de la patronal per abordar aquest assumpte i va dir que entraran en el grup de treball amb tots els seus recursos: «Ens agrada molt la proposta de la Generalitat, esperem que el resultat sigui molt positiu».

«La generació de riquesa ha d'anar acompanyada d'una generació de benestar social», va assegurar Foment del Treball, que no obstant això, va dir que és un assumpte complex i que el salari no és l'única variable en la qual s'ha de treballar, sinó que s'han d'avaluar els costos laborals o els resultats de cada empresa.