El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar ahir paralitzar provisionalment l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Alemanya, Suïssa i el Regne Unit.

En una interlocutòria, la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC va desestimar la petició del Ministeri d'Afers Exteriors, que reclamava el tancament cautelar de les delegacions catalanes a l'estranger. Així, el tribunal va concloure que la sol·licitud és «extemporània», perquè no va ser plantejada en la fase processal que corresponia.

A través de l'Advocacia de l'Estat, el Ministeri d'Afers Estrangers va demanar a principi de mes al TSJC que paralitzés l'activitat de les delegacions a l'estranger, en entendre que estan realitzant «amb singular intensitat» tasques a favor dels objectius del procés secessionista de Catalunya, declarat inconstitucional.

Aquestes mesures cautelars van ser sol·licitades pel Govern, al recurs que va presentar davant el tribunal, per impugnar el decret que la Generalitat va aprovar el juny del 2018. Aquest anunciava restablir les delegacions que el Govern tenia obertes al Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França.

Sense entrar a examinar el fons de la petició per tancar les «ambaixades catalanes», el TSJC va rebutjar adoptar mesures cautelars, ja que l'Advocacia de l'Estat no les va sol·licitar quan corresponia, és a dir, ni quan va presentar el recurs ni quan el mes de gener passat va formalitzar l'escrit de demanda.

L'acte recorda, a més, que el decret té naturalesa de disposició general -cosa que no discuteix cap de les parts- i es va tramitar d'acord amb el que estableix la normativa sobre procediment de les administracions públiques de Catalunya.

L'Advocacia de l'Estat argumentava en el seu escrit que les oficines del Govern a l'estranger «es troben en funcionament i contravenint de forma evident amb la seva activitat entre d'altres, un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals, com el límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes».

Per al Ministeri, el restabliment d'aquestes oficines persegueix un «fi inconstitucional com és la creació d'una estructura d'Estat, al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya». D'aquesta manera, estan estudiant la possibilitat de recórrer la decisió del tribunal. «Analitzem totes les opcions, entre elles, la de recórrer», van informar ahir fonts del ministeri.