'Ajuntament de Barcelona ha passat aquesta setmana a l'ofensiva amb un ampli dispositiu policial per evitar la venda sense llicència als carrers de la ciutat, una iniciativa criticada pels venedors ambulants, que recorden que si estenen la manta és perquè no tenen una altra alternativa.

I és que la immensa majoria d'ells es troben en situació irregular, cosa que no els permet buscar-se altres forma de vida. A més, l'actual legislació en matèria d'estrangeria és extremadament exigent per aconseguir un permís de residència temporal que permeti als manters o a qualsevol persona «sense papers» viure de conformitat amb la legalitat i, sobretot, amb una tranquil·litat que ara desconeixen.

Així ho exemplifica el cas de Mamadou, un jove senegalès que després d'uns dies de prova a la cuina del restaurant en el que treballa el seu cosí, a l'Ampolla, es va presentar a la Subdelegació del Govern i va demanar un permís de residència temporal, ja que la propietat de l'establiment s'havia decidit a contractar-lo.

«Autorització denegada», assenyala la resolució, que argumenta que el restaurant «no demostra suficiència de mitjans econòmics» per ampliar plantilla -encara que posteriorment ha contractat una desena més de treballadors- i avisa Mamadou que «té l'obligació d'abandonar el territori nacional en el termini màxim de 15 dies». On és ara Mamadou? No ha sortit d'Espanya, però ja no es deixa veure per lL'Ampolla: «El seu cosí respon de forma poc clara, per això vaig deduir que està fent de manter», assenyala a Efe una persona pròxima a la propietat del restaurant.

Viure a Espanya de forma irregular pot comportar la reclusió en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE)- les condicions dels quals son denunciades reiteradament per diverses ONG - si un jutge requereix l'ingrés mentre tramita «un expedient sancionador en el que pot proposar-se l'expulsió del territori espanyol», assenyala el web del Ministeri d'Interior.

Opcions per regularitzar

Per evitar aquest risc, qui es troba en situació irregular pot reclamar que se li concedeixi un permís de residència temporal acollint-se a diversos preceptes de l'anomenada Llei d'Estrangeria, sent el «d'arrelament social» el més factible per a la majoria d'aquestes persones.

Existeixen altres opcions per regularitzar l'estada a Espanya, com, per exemple, sol·licitar una «autorització de residència per a inversors», que no obstant això se situa lluny de l'abast dels manters.

La legislació permet demanar la residència a qui adquireixi «béns immobles amb una inversió de valor igual o superior a 500.000 euros» o si s'inverteixen «dos milions d'euros en títols de deute públic espanyol»: quantitats assumibles només per a uns quants privilegiats.La residència per arrelament social es concedeix per contra si s'aconsegueix acreditar «la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys», per a la qual cosa la persona en qüestió ha d'estar inscrita en el padró municipal: és a dir, la llei obliga a viure tres anys en la irregularitat abans de poder accedir als mecanismes per obtenir els «papers».

S'han de complir a més tres requisits més: estar mancat d'antecedents penals durant l'últim lustre, comptar amb un contracte de treball de mínim un any de durada i «tenir vincles familiars amb altres estrangers residents» o, si no n'hi ha, presentar un informe administratiu d'arrelament emès per la comunitat autònoma on es troben.

Els tràmits poden fàcilment allargar-se entre quatre i cinc mesos, explica a Efe el membre de la comissió jurídica de l'Espai de l'Immigrant i del Sindicat Popular de Venedors Ambulants Luciano Banchio, que apunta que, en canvi, els informes d'arrelament i antecedents penals requerits tenen una validesa de només tres mesos. Banchio explica que, encara que s'acrediti complir totes les condicions i s'hagi aconseguit superar el feixuc procés administratiu, el Govern pot denegar el permís de residència temporal si considera que l'ocupador que ofereix el contracte de treball «no demostra suficiència de mitjans econòmics».

Collboni s'obre a negociar

Paral·lelament, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar ahir que el consistori està disposat a dialogar amb els manters i a buscar solucions per a la seva «inserció sociolaboral», encara que al marge de la venda del carrer. Collboni ha dit que el missatge que llancen des de l'Ajuntament amb el dispositiu policial que aquests dies persegueix aquesta pràctica, i que durarà dos mesos, «és avisar que no es pot normalitzar la compra en punts que no estan autoritzats».