Dues baralles i dos robatoris a Barcelona van provocar un mort i quatre ferits entre la nit del dijous i la matinada del divendres. Per aquests fets els Mossos d'Esquadra han detingut a tres persones, dues de les quals ferides. Ja són vuit les víctimes mortals en fets violents que hi ha hagut a la capital catalana des de l'inici de l'estiu, i el quart apunyalat en l'última setmana.

A dos quarts de dotze de la nit hi va haver un robatori violent a Ciutat Vella, en concret a Sant Pere Més Baix amb Via Laietana, amb un ferit menys greu. Amb pocs minuts de diferència hi va haver una baralla a Horta Guinardó que va acabar amb dos ferits d'arma blanca, que van ser detinguts. A un quart de dues de la matinada hi va haver un robatori al Passeig del Born, a Ciutat Vella, en què la víctima va patir lesions superficials i l'autor ha estat detingut. Poc abans de les tres de la matinada un home va morir després d'una baralla a Nou Barris. Els Mossos d'Esquadra estan investigant els fets. El robatori violent de dos quarts de dotze hauria estat protagonitzat per cinc joves que haurien robat un rellotge de luxe valorat en 8.000 a la víctima, a la qual després haurien apunyalat.

L'home que va morir en una baralla a Nou Barris de Barcelona tenia 47 anys i nacionalitat dominicana. Els fets van passar poc abans de les tres de la matinada de divendres quan dos homes s'haurien barallat per causes que es desconeixen.

Com a conseqüència de la baralla un dels homes va quedar ferit de gravetat i el SEM el va traslladat a un centre hospitalari de Barcelona on va morir. Els Mossos d'Esquadra estan investigant els fets.

El director general dels Mossos d'Esquadra, Andreu Joan Martínez, va respondre al regidor de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que no hi ha una crisi de seguretat entesa com una fallida del sistema de seguretat policial, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Martínez va dir que una crisi de seguretat és quan «l'estructura del sistema de seguretat no és capaç de donar una resposta operativa policial» i considera que «en el cas de Barcelona no s'està produint avui en dia» perquè l'activitat policial «és molt intensa».

Va posar en valor que els narcopisos han deixat de ser un problema «sistèmic» i que els robatoris en domicilis «han baixat un 17%» gràcies a l'activitat policial, i ha comparat aquesta dada amb l'evolució dels delictes a altres ciutats, afirmant que s'han incrementat un 24,3% a Saragossa, un 12% a Sevilla, un 12,6% a Màlaga, un 8,2% a Palma i un 9,2% a València. Martínez va dir que per afrontar la sensació d'inseguretat en alguns casos cal «una intervenció més social que policial».

Furts i tres homicidis més

Martínez va indicar que hi ha dos tipus penals que «generen aquesta elevada sensació d'inseguretat», que són els furts i «els tres homicidis més que l'estiu passat».

Pel que fa als furts, va parlar de la multireincidència, va dir que és «una assignatura pendent» i va reclamar «mesures legislatives oportunes, ja sigui la modificació Codi Penal, o la Llei d'enjudiciament penal» per «treballar millor». Pel que fa a l'increment d'homicidis a Barcelona, va dir que cal analitzar cas per cas perquè «no hi ha un fil conductor».

Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va admetre que darrerament ha augmentat la delinqüència a Barcelona però que «seria mentir dir que la situació s'ha desbordat».

Un estiu negre

Un estiu esquitxat per la crònica negra, amb set homicidis entre juliol i agost i una successió de baralles amb ferits greus per apunyalament, han encoratjat el debat sobre la seguretat i la falta d'efectius policials a Barcelona, on ja s'ha superat la xifra d'assassinats de tot el 2018.