Els investigadors del cas Pujol, que s'instrueix a l'Audiència Nacional, sospiten que l'expresident català i la seva família hagin pogut ocultar part dels 290 milions d'euros que es creu que van arribar a acumular a Dubai, una "jurisdicció tradicionalment no cooperant".

La UDEF així ho fa constar en un informe remès al jutge del cas Pujol, José de la Mata, en què analitza la presumpta procedència il·lícita de la fortuna acumulada per la família Pujol, que xifra en 290 milions d'euros, i l'operativa usada per al blanqueig.

En aquest informe, al que ha tingut accés Efe, la Policia fa referència a la hipòtesi del desviament de fons a través d'inversions a diversos països, entre els quals es creu que pot també figurar-hi Dubai.

Entre els col·laboradors d'aquesta labor de blanqueig i ocultació, la UDEF destaca el paper desenvolupat per l'imputat Bernardo Domínguez Cereceres en aquesta causa, "on se li atribueix ocultar un patrimoni substancial atribuïble a JPF" (Jordi Pujol Ferrusola).

També cita l'informe, en el marc d'una pretesa col·laboració amb la família Pujol per a l'ocultació de fons, "les activitats professionals" d'Andreu Garrigó i "els contactes que li va facilitar amb la qual cosa sembla un expert a derivar capitals i inversions a Dubai".

Segons alerta la UDEF, tot això "semblen qüestions dignes de tenir-se en compte, encara més quan és possible que també els pares de JPF haguessin utilitzat els seus serveis, i que a aquesta jurisdicció tradicionalment no cooperant s'hagin dirigit capitals".

L'empresari mexicà Domínguez Cereceres, soci del primogènit dels Pujol, va ser posat en llibertat al juliol del 2018 després que el jutge De la Mata ordenés la seva detenció per suposadament blanquejar fons de la família Pujol mentre s'instruïa ja la causa sobre la procedència de la seva fortuna.

Se'l va detenir davant la sospita que hagués confeccionat contractes de préstec ficticis per un valor de 28,5 milions d'euros per ocultar la fortuna familiar dels Pujol i mantenir-la fora de l'abast de la Justícia.

La UDEF creu a més que en les inversions hoteleres de Pujol Ferrusola "estaria sens dubte present el mexicà" i recorda que durant l'estada a la presó del primogènit de l'expresident català, aquest li va manifestar a un pres colombià amb el qual va compartir centre penitenciari "que tenia capitals invertits en hotels en diverses jurisdiccions, entre elles a Espanya".

De la investigació, dedueix que Domínguez és el gestor de facto del seu part del seu patrimoni a l'exterior i que JPF "necessita l'aquiescència d'aquest per moure els diners".

Respecte a Garrigó l'informe al·ludeix a la seva adscripció a l'agrupació local de CDC a Montornès del Vallès sent a la par representant d'una companyia dedicada a la inversió financera internacional, Clarfield International.

Segons les indagacions, Garrigó va posar JPF en contacte amb un altre professional en matèria de finançament internacional anomenat Jesús Morente, a qui el fill de l'expresident català va relacionar amb una empresa anomenada Dubai Properties en una de les agendes que li van ser intervingudes, d'aquí ve que es temi que part dels fons hagin pogut ser derivats a aquell país al qual qualifica de "no cooperant".

La Policia quantifica en aquest informe "els ingressos tramats a través de JPF en profit del nucli familiar Pujol Ferrusola en la quantitat de 290 milions d'euros" i l'enllaça amb casos de corrupció com els del 3%, el cas Palau, o el de la ITV, pel qual va ser condemnat el seu germà Oriol.

La UDEF, que torna a qualificar en aquest informe el funcionament del clan Pujol d'organització criminal, assegura que la "vocació de permanència en el negoci il·legal" per part dels investigats no pot ser més clara i destaca els 23 anys de permanència en el càrrec de l'expresident català i la projecció política que va donar al seu fill Oriol Pujol, condemnat pel cas de la ITV.

"Segons el parer d'aquesta Instrucció Policial, les conductes que seran exposades delimiten clarament que des d'antany, la família Pujol Ferrusola hauria aprofitat la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política/social/econòmica catalana, en pro d'acumular un patrimoni desmesurat pels seus membres, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes", diu l'informe.

Des del cas Banca Catalana, de "forma sistemàtica s'han vingut observant conductes connexes amb la corrupció que si bé han vingut canviant en el seu desenvolupament tàctic i operatiu, totes elles han tingut contingut patrimonial, essencial per al posterior blanqueig de capitals", conclouen els investigadors.