El conflicte dels vigilants de l'aeroport de Barcelona es troba enquistat després de dues setmanes de vaga indefinida del personal de Trablisa, concessionària del servei, i amenaça d'entrar en una etapa de judicialització per l'existència de demandes creuades entre empresa i comitè.

La vaga de la plantilla de Trablisa, encarregada de la vigilància en els controls de viatgers, compleix aquest dimarts la jornada número 19 sense que s'hagin produït incidències a l'aeroport com a conseqüència, sobretot, d'uns serveis mínims del 90% i de la presència en els filtres de seguretat d'agents de la Guàrdia Civil.

«L'empresa no ha canviat el seu posicionament des de l'inici de l'aturada. Tot segueix igual, excepte pel fet que entrem en una nova etapa de judicialització del conflicte», va explicar ahir l'assessor del comitè de vaga, Joan Carles Giménez.

De moment, el comitè dels vigilants de seguretat i l'empresa concessionària es veuran les cares als tribunals el pròxim 18 de setembre, després que Trablisa reclamés que es consideri «il·legal» la convocatòria d'aturades.

La resposta del comitè ha estat reunir-se amb el gabinet jurídic que els assessora per estudiar possibles demandes contra l'empresa, per una eventual vulneració de drets fonamentals, com el de vaga.

De moment, estan a l'espera d'obtenir les imatges de les càmeres dels filtres de seguretat de l'aeroport, que un jutjat del Prat ha instat Trablisa a facilitar al comitè, per concretar les possibles demandes, que podrien fins i tot anar contra Aena, el gestor aeroportuari.

En declaracions a Efe, Giménez es va mostrar convençut que aquestes imatges podran verificar que els agents de la Guàrdia Civil cometen irregularitats, l'excés d'hores extres per part del personal i que «en els filtres moltes vegades hi ha més guàrdies civils que vigilants».

Trablisa va assegurar, per la seva banda, que els agents de la Guàrdia Civil que estan en els filtres només actuen de manera puntual si creuen que el ritme de passada dels viatgers és massa lent i això posa en risc la seguretat.

Al mateix temps, va admetre que s'han traslladat alguns treballadors d'altres bases fins al Prat, per cobrir alguna baixa de salut, però recorda que és «completament legal».

El comitè ha convocat també per al 3 de setembre una concentració a la T1 de l'aeroport per denunciar «les pressions de la Guàrdia Civil sobre els vigilants».

«El conflicte es judicialitzarà i la vaga indefinida continuarà», va assegurar el portaveu i assessor del comitè, que va denunciar «les licitacions usureres» d'Aena al Prat i que, segons el seu parer, estan darrere de la protesta.

Els vigilants reclamen millores salarials i laborals que la companyia rebutja negociar amb l'argument que s'està complint de manera estricta el conveni col·lectiu i el laude del 2017, amb el qual es va tancar la vaga de fa dos estius en el col·lectiu de treballadors dels controls de seguretat. L'empresa, que assegura que s'han dut a terme «contactes informals», s'ha mostrat disposada a dialogar en el marc del Conveni Col·lectiu.

D'altra banda, els pilots de Ryanair anuncien també aturades els dies 1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de setembre, per tal d'impedir el tancament de les bases de l'aerolínia a Gran Canària, Tenerife sud i Girona.

Afectats per la vaga d'Iberia

La vaga d'Iberia Airport Services (personal responsable de les labors de manteniment, facturació i transport d'equipatge) tindrà lloc els dies 30 i 31 d'agost i implicarà 27 aerolínies, inclosa Vueling. Aquesta aturada complica el final de les vacances dels passatgers del Prat, però serà responsabilitat de les aerolínies garantir que es compleixin les condicions establertes en els seus bitllets.

Les aturades de 24 h estan convocades pels sindicats UGT de Catalunya i USO, que reclamen a l'empresa Iberia més personal fix i protesten per l'excés d'hores extraordinàries d'obligat compliment.

Pel que fa als passatgers afectats, tenen el dret de rebre informació actualitzada i veraç, vals de menjar i beguda, el reintegrament del bitllet, vols en les mateixes condicions, l'abonament de factures generades per culpa de la incidència (nits d'hotel, transport, etc.) i una indemnització econòmica. Aquesta podria oscil·lar entre els 250 i 600 euros, segons el quilometratge del vol, en cas que l'aerolínia cancel·li o retardi l'avió.