Catalunya, Andalusia i les Canàries són les comunitats autònomes que pitjors serveis sanitaris tenen, segons un informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, que situa Navarra, País Basc, Aragó i Astúries amb les millors prestacions. En una roda de premsa per presentar Els serveis sanitaris de les CA, feta aquest mes d'agost, el portaveu de la Federació, Marcià Sánchez Bayle, va considerar que la diferència entre les autonomies és «clarament excessiva», ja que hi ha una distància de 46 punts entre la primera, Navarra, i l'última, les Canàries, sobre un barem en el qual la puntuació màxima possible és 126 i la mínima, 31.
Les comunitats amb serveis sanitaris regulars són Castella i Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Extremadura, i les que els tenen deficiències són les Balears, Galícia, Cantàbria, Madrid i la Comunitat Valenciana, segons aquest informe.
Per fer aquest «rànquing» utilitzen diversos paràmetres, equiparats amb valoracions dels sistemes sanitaris mundials com l'OMS o Eurostat, en els quals es tenen en compte des de la despesa per càpita, els llits per cada 1.000 habitants, diferents proves mèdiques, el nombre de professionals sanitaris, la despesa farmacèutica, la valoració dels ciutadans o les llistes d'espera.
L'informe indica que fins aquest any les dues últimes comunitats eren les mateixes a tots els informes, les Canàries i la Comunitat Valenciana, però a l'actual aquesta última surt del grup, mentre que les Canàries segueix sent la pitjor situada els últims tres anys.
Els tres primers llocs els últims sis anys els ocupen les mateixes autonomies amb canvis relatius en les posicions.
En el presentat aquest dimecres respecte a l'anterior, en pugen sis: Astúries i la Comunitat Valenciana (3 llocs), així com Navarra, les Balears, Galícia i Catalunya (1 lloc).
Baixen posicions Madrid i Andalusia (3 llocs), La Rioja i Múrcia (2) i Castella i Lleó, Extremadura i el País Basc (1).
El grup de les que tenen els pitjors serveis està format per les Canàries, Múrcia, Andalusia i Catalunya, territoris que han ocupat en algun moment aquestes últimes posicions, encara que respecte a l'any passat s'hi incorpora Andalusia.
