Catalunya és la comunitat autònoma que manté una major retallada de la despesa en polítiques socials (sanitat, educació i serveis socials) en termes percentuals des de 2009, segons un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials sobre l'evolució d'aquesta despesa en quanties absolutes entre 2009 i 2018, publicat aquest dilluns, 9 de setembre.

«L'estancament polític i la consegüent absència de pressupostos, posen en perill el sosteniment d'uns serveis públics essencials que podrien tornar a la senda del deteriorament», alerta aquesta organització, que explica que aquest esforç pressupostari es va reduir àmpliament entre 2010 i 2013 i va iniciar certa recuperació partir del 2014, però que aquesta s'ha vist «truncada» en els pressupostos definitius del 2018.

L'estudi indica que Catalunya inverteix un 19,9% menys en política social que abans de la crisi econòmica, el que es tradueix en 4.124.000 menys, mentre que Castella-la Manxa ha reduït la despesa un 15,4%, és a dir, 939 milions d'euros menys que el 2009. Així, Catalunya acumula una retallada comparable amb el del total d'Espanya, que puja a 4.190 milions (-3,4%).

Segons aquest document, hi ha nou comunitats autònomes que haurien recuperat en termes absoluts la despesa social previ a les retallades. És el cas de les Balears, amb un augment del 15,5% (361.800.000), Comunitat Valenciana (6,14%, fins als 702 milions), Navarra (5,9%, 114 milions més), País Basc (4,86%, fins a 330 milions més) i Cantàbria (4,7%, 74.200.000).

Múrcia, la Rioja, Astúries i Extremadura també milloren, però en menor mesura que les anteriors, amb un augment de la despesa en polítiques socials d'entre el 0,9 i el 0,1% per cent. Després d'aquestes autonomies se situen ja amb percentatges negatius Andalusia (-0,2%), Canàries (-0,8%), Castella i Lleó (-0,9%), Madrid (-1,7%) i Galícia (- 3,7%).

En total, la diferència entre la despesa autonòmica en nivells previs a les retallades provocades per la crisi ascendeix a 4.190 milions d'euros menys (-3,4%), ja que el 2009 aquesta partida ascendia a 116.851,7 milions i en l'exercici 2018 baixa fins als 112.661,5 milions d'euros.

En matèria sanitària, les comunitats autònomes han gastat 3.864,4 milions d'euros menys que el 2009, fet que suposa una reducció del 6,02%. Balears, Navarra, Cantàbria, País Basc, Múrcia, Astúries, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana han incrementat la despesa en Sanitat en aquesta etapa.

Despesa sanitària

En sentit contrari destaca Catalunya, el despesa sanitària ha estat el 2018 un 27,5% inferior al de l'any 2009, amb 3.328 milions d'euros menys, una quantitat similar a la del conjunt d'Espanya. La segueix Castella-la Manxa (-11,8%, uns 371 milions d'euros menys), Aragó (-7,9%, que són 172 milions d'euros menys), Extremadura (-5,8%), Comunitat de Madrid (-4,7%), la Rioja (-4,1%), Galícia (-2%) o Andalusia (-1,1%).

En aquesta matèria, l'informe posa en evidència la diferència en la despesa sanitària per habitant entre les autonomies, que s'eleva a més de 530 euros. Així, mentre a País Basc aquesta despesa sanitària per habitant és de 1.690 euros, a Catalunya baixa a 1.153, a la Comunitat de Madrid a 1.154 euros ia Andalusia a 1.161 euros. Aquestes tres comunitats autònomes estan a la cua en aquest àmbit, per sota de la mitjana que s'eleva a 1.295,8 euros.

La Generalitat va contradir l'informe. Fonts de la Conselleria de Salut de la Generalitat van criticar que l'estudi «compara sistemes sanitaris no homogenis» i comunitats autònomes amb competències diferents, i va mantenir que no compta la despesa, sinó els pressupostos.

El departament d'Alba Vergés va defensar que l'any passat va invertir 10.400 milions d'euros en salut, «la xifra més alta de la història, gairebé un 18% més que el 2013», quan va ser de 8.839.000, i va reivindicar que el sistema sanitari català és punter a Europa.

Des de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, van assegurar que l'any passat es van invertir 2.116 milions en programes socials, una xifra de 110 milions més que el 2009, i al que ha de sumar-se la inversió que es va realitzar a la Renda Garantida de ciutadania (RGC), de 240 milions.