11 de setembre de 2019
11.09.2019

Catalunya celebra la Diada amb la vista posada al Tribunal Suprem

El país afronta un dels Onzes de Setembre més carregats d'incertesa, a l'espera que la justícia decideixi el futur dels presos independentistes i de Quim Torra

10.09.2019 | 23:39
Catalunya celebra la Diada amb la vista posada al Tribunal Suprem

Catalunya afronta avui una de les Diades de l'11 de Setembre més carregada d'incertesa, a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem i del judici al president Quim Torra per desobediència, sense que l'independentisme hagi estat capaç de consensuar encara una estratègia conjunta.

Una mobilització menys multitudinària?

Una de les incògnites d'aquesta Diada serà la capacitat de convocatòria de l'ANC en la seva tradicional manifestació del dia 11 a la tarda, aquesta vegada amb epicentre a la plaça Espanya de Barcelona, amb el lema «Objectiu independència». Com és habitual, la CUP i altres organitzacions de l'esquerra independentista han convocat per a aquesta mateixa tarda una altra manifestació, per reivindicar la «desobediència» com a única via per poder «conquerir drets».

Pendents del Suprem

El Tribunal Suprem té previst dictar sentència abans del 16 d'octubre, és a dir, abans que es compleixin dos anys de la presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i calgui prorrogar-la. Tot el que passi a partir dels propers mesos en la política catalana estarà directament condicionat per la sentència, donada la transcendència que li donen les forces sobiranistes, a les quals pertanyen els encausats -nou d'ells en presó preventiva-, que van afrontar el judici del procés entre febrer i juny.

Discrepàncies estratègiques al govern

Malgrat les converses discretes que mantenen partits i entitats sobiranistes per dissenyar una resposta conjunta a la sentència, segueix sense haver-hi acord en la concreció, més enllà de considerar que és hora que l'independentisme prengui la iniciativa, amb una reacció institucional i una mobilització constant al carrer que apel·li tots els sectors contraris a la «repressió». En vigílies de la Diada, els dos màxims referents de JxCat i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, han polemitzat sobre com respondre a les possibles condemnes: mentre l'exvicepresident del Govern, ara a la presó de Lledoners, defensa formar un govern de concentració i s'obre a un avançament electoral a Catalunya, l'expresident ha alertat des de Bèlgica que unes eleccions ara «clarament debilitarien les institucions».

El futur de Puigdemont: lluny de Bèlgica?

Tant Puigdemont com els altres sis dirigents independentistes que van fugir d'Espanya per evitar el judici del procés estan molt pendents del desenllaç de la sentència, ja que el jutge instructor, Pablo Llarena, pot decidir, prèvia petició de Fiscalia, si hi ha elements suficients per reactivar les euroordres de detenció contra ells, que ell mateix va retirar després de la negativa d'un tribunal alemany de lliurar l'expresident de la Generalitat.

Puigdemont -que com l'exconseller Antoni Comín, també a Bèlgica, i el mateix Junqueras, a la presó, no ha pogut prendre possessió de l'escó com a eurodiputat obtingut a les eleccions europees del 26 de maig- té damunt de la taula l'escenari de deixar la seva residència a Waterloo i buscar un nou país de destí per evitar que, aquesta vegada sí, Bèlgica l'extradeixi a Espanya. Diverses fonts independentistes reconeixen que aquesta és una opció a valorar per part de Puigdemont, que durant les últimes setmanes ha viatjat a Suïssa, on es va trobar precisament amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que també va fugir per evitar el judici del procés.

Judici a Torra: inhabilitació el 2020?

Un altre dels focus d'atenció política i judicial dels pròxims dies serà el judici per desobediència al president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver retirat a temps en campanya electoral els llaços grocs d'edificis públics. El primer embolic a resoldre és la data del judici, previst per als dies 25 i 26 de setembre, exactament els mateixos dies en què ja està programat el debat de política general al Parlament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha negat a modificar la data prevista, mentre que Torra no pensa demanar al Parlament que alteri el seu calendari i medita no acudir al judici, cosa que desencadenaria un nou xoc institucional. Sigui quan sigui, el judici pot derivar en una inhabilitació de Torra; fonts sobiranistes calculen que, si això passa, cap a principis del 2020, deixaria el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, provisionalment al capdavant de l'executiu, a l'espera d'una convocatòria immediata d'eleccions al Parlament.

La Diada alternativa de Ciutadans i el PP

Ni Ciutadans ni PP tenen previst participar en els actes oficials amb motiu de la Diada de l'11 de setembre i denuncien la seva politització i biaix independentista. La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, compareixerà davant els mitjans al migdia, al costat d'altres membres de la direcció del partit, per reclamar una Diada «inclusiva» i sense accent «separatista». El president dels populars catalans, Alejandro Fernández, de la seva banda, llegirà un manifest del seu partit amb motiu de la Diada.

El PSC s'allunya de la celebració oficial

Aquest any, cap representant dels socialistes catalans assistirà a l'acte institucional de la Diada -previst inicialment per a aquest dimarts a la nit però ajornat a demà per la pluja-, en senyal de protesta per l'enfocament de la cerimònia, dedicada a reivindicar la «llibertat dels presos polítics i exiliats». El PSC sí que mantindrà, en canvi, la tradició de participar en l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova i també serà present en l'homenatge a l'expresident xilè Salvador Allende.

Comuns: solidaritat amb els presos, distàncies amb l'ANC

Catalunya en Comú Podem sí que assistirà a l'acte institucional de la Diada, presidit per Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, i també acudirà a l'acte organitzat per Òmnium Cultural amb el lema «Pels drets i les llibertats, absolució». Però a diferència d'anys anteriors, ni l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni altres figures de primera línia dels comuns se sumaran a la manifestació independentista de l'ANC.

La reordenació pendent de JxCat

Malgrat que abans de les vacances d'estiu els màxims dirigents de JxCat es remetien al mes de setembre com a moment clau per a la reordenació del seu espai, les discrepàncies entre els diferents sectors i famílies que conviuen sota aquestes sigles han anat endarrerint un procés que encara no té calendari. Puigdemont i el seu entorn advoquen per reconvertir JxCat -ara és una marca electoral amb representació en cambres legislatives i ajuntaments- en una organització política unificada, però en la direcció del PDeCAT, liderada per David Bonvehí, hi ha fortes resistències a dissoldre's com a partit i cedir tota la seva estructura.

Pressupostos i eleccions generals

La marxa de les negociacions entre el PSOE i Podem per a l'eventual investidura de Pedro Sánchez és seguida molt de prop pels socis del Govern. ERC, vencedora dels comicis del 28 d'abril a Catalunya, no vol de cap de les maneres una repetició electoral i ja ha ofert la seva abstenció per facilitar la investidura de Sánchez sense contrapartides; JxCat, per contra, ha adoptat un posicionament menys contemporitzador i ha avançat que tornarà a votar-hi en contra. Hi hagi o no eleccions generals com a conseqüència d'una nova investidura fallida al Congrés, una altra de les incògnites és si el Govern serà capaç d'aprovar els comptes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook