12 de setembre de 2019
12.09.2019

Entitats i partits fan l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Quan el Govern feia l'ofrena va començar a sentir-se l'himne espanyol des d'un edifici proper · La jornada va estar marcada pels forts xàfecs

11.09.2019 | 23:59
El Govern, a la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova.

Les tradicionals ofrenes florals al monument a Rafael Casanova, situat a la cruïlla entre els carrers Ali Bei i Ronda de Sant Pere de la capital catalana, van començar a les 9 hores. Aquest és just el punt on el conseller en cap de Barcelona va caure ferit l'11 de setembre de 1714. Després dels Mossos d'Esquadra, Bombers i Guàrdia Urbana, els primers que van dipositar la corona de flors van ser els consellers del Govern amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al capdavant. Quan sonaven Els Segadors també va començar a sentir-se l'himne espanyol, que s'emetia des d'una finestra d'un hotel proper amb un altaveu molt potent. Els Mossos van identificar més tard les dues persones que el van posar per alteració d'un esdeveniment autoritzat i per prevenir que poguessin provocar algun altre incident, tot i que ni els van detenir ni denunciar. Just després del Govern va fer l'ofrena el president del Parlament, Roger Torrent, acompanyat de membres de la Mesa. Partits polítics, institucions i entitats culturals van desfilat al llarg del matí de la Diada davant el monument.

La tradicional ofrena va estar marcada pels xàfecs forts i intermitents. Els moments més intensos de pluja es van viure durant l'ofrena en solitari del regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, i la de la comitiva del FC Barcelona, amb Gerard Piqué i Joan Carles Navarro acompanyant els nens de la Masia. Més benèvol va ser el temps amb els representants de l'RCDE Espanyol o el Joventut de Badalona. També van passar per davant del monument els Castellers de Barcelona i els Falcons de Barcelona. Els únics moments de tensió es van viure amb l'aparició del Moviment Identitari Català (MIC), que amb pots de fum i consignes com «Catalunya catalana» es va enfrontar verbalment amb l'escàs públic.

Després de fer la tradicional ofrena, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar que totes les institucions treballin per l'entesa i el diàleg i va fer una crida a la responsabilitat perquè a l'Estat s'eviti una repetició electoral en aquesta situació «d'excepcionalitat». Colau va lamentar que aquest any torni a haver-hi «veus absents» i va afirmar que està «encantada» que la ciutat sigui escenari de diverses manifestacions, que desitja que siguin «plurals» i «cíviques i massives com tots els anys». Preguntada per l'himne d'Espanya va admetre que quan hi ha actes públics hi pot haver manifestacions «de tot signe» i va defensar que «mentre siguin pacífiques, formen part de la democràcia». Roger Torrent va defensar que el «nou cicle» que s'obrirà després de la sentència de 1-O ha d'estar marcat pel «reforçament de les grans majories existents». També va recordar que per segon any consecutiu se celebra en un context de «moments d'excepcionalitat» amb «presos i exiliats». Preguntat per l'himne d'Espanya, Torrent es va limitar a dir que no li molesta cap himne. Per altra banda, el regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, va explicar que va assistir a l'ofrena floral perquè el nacionalisme té «segrestada» la figura de Casanova i va argumentar que l'havia anat a «rescatar». A més, va reclamar que tant l'himne com la bandera d'Espanya estiguin també presents a l'ofrena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit