L'acte institucional de la Diada de l'Onze de Setembre va servir com a homenatge als presos independentistes i als polítics a l'esranger i va reivindicar episodis de resistència col·lectiva com la vaga de la Canadenca. La plaça Sant Jaume va acollir l'espectacle Tornarem, creat i dirigit per Lluís Danés, que també va tenir com a protagonistes l'exili republicà i les migracions. Amb la direcció musical de Xavi Lloses, va fer referència als conceptes de retorn, llibertat, pau i justícia amb un escenari ple de maletes blanques. A més de recordar les paraules de Joan Brossa i les vivències de Neus Català, a l'escenari es van escoltar textos dels polítics independentistes a la presó i dels dirigents sobiranistes a l'estranger, unes paraules a les quals la plaça va respondre amb crits de «llibertat». L'acte finalment es va poder celebrar ahir a la nit, un dia després del que estava previst. El Govern va decidir ajornar l'espectacle de dimarts a la nit davant la previsió de pluges intenses a Barcelona.

Així, l'acte institucional del Govern i la Generalitat va reivindicar «la resistència col·lectiva i la llibertat dels presos polítics i exiliats», amb la maleta com a símbol i fil conductor. L'esdeveniment va ser encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, amb el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i amb l'assistència dels consellers del Govern, de membres de la Mesa de la Cambra i de representants de partits independentistes.

L'acte va començar a les deu de la nit, quan Torra va passar revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra, que li van demanar autorització per treure la senyera que custodien i per hissar-la al balcó de la Generalitat, mentre el Cor Jove Nacional de Catalunya entonava el Cant de la Senyera, i es va donar pas al primer dels vídeos sobre la històrica vaga catalana de la Canadenca.

«Una maleta no es fa igual si es fa per viatjar que si és per anar a l'exili o a la presó. Hi ha presos, refugiats i exiliats que omplen la maleta d'esperança i de futur. Però, encara que els treguin la llibertat o els facin fora de casa, no poden esborrar un desig, un clam o una promesa: Tornarem», va pronunciar una veu en off, que després va relatar la història de la vaga de la Canadenca de 1919.

Amb una escenografia de bombetes gegants sobre l'escenari que feien referència a l'empresa elèctrica, els treballadors de la qual es van declarar en vaga fa 100 anys, In Crescendo i la Coral Sant Jordi van entonar la cançó La gent no s'adona del poder que té.

A continuació, es va rememorar l'exili republicà de 1939: «No sabien si seria per sempre. Per a alguns ho va ser, per a altres no. No sabem quants no es van treure del cap la mateixa idea: Tornarem», i es va recordar l'escriptora Teresa Pàmies com una de les persones que es va exiliar i el centenari del poeta Joan Brossa, acompanyat de la interpretació de Final, per Alba Carmona, Miquel Gil, Sol Picó i l'Orquestra de Cambra Terrassa 48.

Les primeres paraules de polítics van ser les de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez: «Quan la llei no està al servei de les persones, qualsevol pot omplir la maleta. Des de fa dos anys m'acompanya una maleta lleugera, perquè, quan s'obrin les portes de la presó, pugui tornar a estar amb vosaltres».

Jordi Cuixart va explicar que ell porta una maleta «lleugera per fer un camí ben llarg però ple de tendresa i empatia per fer-lo junts», mentre que a la maleta de l'exconsellera Dolors Bassa hi ha una insígnia de consellera per tenir present qui és i on està.

Les paraules de Jordi Turull sobre el que porta a la maleta deien que «és el que et portes al cap i al cor. Les has d'omplir de coratge, dignitat, determinació, conviccions, persistència en l'objectiu, gratitud i estima a tots. Molts esperen veure Catalunya lliure».

Per a Raül Romeva hi ha tres coses que no poden faltar a la maleta: «La consciència tranquil·la, la mirada llarga i la determinació», mentre que a la de Josep Rull hi ha «intangibles poderosos per mantenir-me en peu: la tenacitat, els ideals i l'esperança, i les fotos dels meus fills, que són els que donen sentit a la lluita pacífica per guanyar un país millor. Una Catalunya lliure».

Oriol Junqueras porta a la maleta «dignitat, orgull i coratge», va expressar; i a la maleta que Carme Forcadell es va endur a presó hi ha «un bolígraf per escriure el futur en tinta lila (símbol del feminisme). Un futur d'esperança i dignitat, i l'amor i el coratge» de les persones a les quals estima i que l'estimen.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va explicar que se'n va anar a Suïssa de nit i corrent, però amb ganes de lluitar contra la injustícia, i allà ha descobert que a Catalunya hi ha «la determinació d'un poble que no s'atura». També es van emetre missatges dels exconsellers a Bèlgica, com Lluís Puig, Toni Comín, Meritxell Serret i també del raper Valtonyc, que va exalçar la democràcia, la llibertat i la responsabilitat col·lectiva.

Va tancar el vídeo l'expresident Carles Puigdemont, que va dir que va marxar a Bèlgica conscient de la legitimitat de l'1-O i la declaració d'independència, i de la «continuïtat històrica de la institució que l'Estat volia dissolta i tancada» amb el 155.