Un formigueig de gent va omplir a la tarda la Gran Via de les Corts Catalanes per participar a la manifestació de la Diada. Els 18 trams d'aquesta artèria principal de Barcelona van vessar de persones provinents d'arreu de Catalunya enfundades amb la samarreta turquesa de l'ANC i onejant banderes estelades.

Prèviament, centenars de manifestants vinguts d'arreu de Catalunya van anar arribant des del migdia en autobús i en tren al centre de la capital catalana. A poc a poc, amb les estelades penjades al coll, es van anar apropant a la plaça d'Espanya, epicentre de la manifestació, amb el lema «Objectiu: independència».

Acabat de baixar dels autobusos, a tocar de l'estació de Sants, Josep Sala va venir des de Manresa «amb els ànims de fer una jornada més per veure on arribem». La majoria de la colla que acompanyaven en Josep, i ell mateix, han assistit a totes les mobilitzacions que l'independentisme ha convocat durant les darreres Diades.

També des de Manresa, però en cotxe particular perquè els autobusos ja estaven força plens, va venir en Jordi Ollé amb la seva família. Des d'un banc i dinant uns entrepans improvisats, van explicar que venen a reclamar l'alliberació dels polítics presos i per veure si «amb una mica de lluita, ho anem aconseguint».

En Francesc Valenzuela, amb l'estelada penjada al coll, va optar per agafar el tren des de Cambrils fins a Barcelona per assistir a la manifestació i «fer país». Malgrat el retard amb què va arribar, en Francesc va celebrar que als mateixos vagons en què viatjava ja hi havia ambient de la mobilització, i que en arribar a l'estació de Sants ja va veure «tothom amb l'estelada». «Fa goig», va celebrar, i va reivindicar «fer coses» perquè «els polítics fan menys».

La Montserrat Sala i en Lluís Lladó, una parella de Manresa, es van desplaçar en cotxe fins al centre de Barcelona i van agafar el tren per apropar-se al tram de la concentració en què s'havien inscrit. Des del vagó del metro de la línia verda, i seguint la recomanació dels organitzadors, van explicar que van decidir venir amb temps per evitar els embussos.

«Venim de fa anys perquè no hi ha dret que durant tant temps estigui a la presó gent que no ha fet res», es va queixar l'Emma Garriga, acabada d'arribar, com fa cada Diada, des de Tàrrega. «Val la pena venir i manifestar-se i reivindicar el que toca», va afegir.

«Junts som invencibles»

A la manifestació es van veure força pancartes amb lemes dirigits a la classe política: «Junts som invencibles», «Sense unitat no anem enlloc» o «Prou batalles partidistes». «No pararem de venir fins que no assolim la independència», va assegurar l'Amèlia, una veïna del barri del Poblenou. «La gent està enfadada, però venim passi el que passi i digui el que es digui en àmbit institucional. El poder el té el poble», va voler deixar clar la barcelonina. «Qui es pensi que ara deixarem de voler la independència.... No sé, es deuen pensar que som molt poc seriosos», va reflexionar en veu alta l'Amèlia.

«La majoria de gent volem un canvi i hi tenim tot el dret», va continuar la veïna del Poblenou, que va recordar que ella ja va anar a la primera manifestació independentista l'any 1973. «Érem quatre gats. I l'any 84, tres quarts del mateix», va bromejar l'Amèlia, que ara es congratula de la majoria independentista a Catalunya. Una altra que no es va voler perdre la manifestació de la Diada va ser la Vicky González, de Valls. «Un any més aquí i els que faci falta», va sentenciar la Vicky, que sí que va mostrar els seus temors per la imminent sentència del judici del procés. «La costa està una mica fotuda. Alguna cosa haurem de fer, com a mínim sortir al carrer», va aventurar la veïna de l'Alt Camp. «No ens podem quedar quiets perquè després sí que ens trepitjaran de debò», va avisar la Vicky. «Estem una mica descontents perquè veiem que hi ha manca d'unitat», va expressar en Marc Dolcet, vingut de l'Arboç del Penedès. «L'únic que demanem és que es posin d'acord i que vagin tots a una», va exigir en Marc, de camí al tram 16 al carrer Viladomat.