Catalunya ha registrat 475 denúncies per desaparicions del 21 de juny al 31 d'agost d'aquest any i 20 segueixen actives, és a dir, la policia no té constància que en aquesta vintena de casos les persones hagin estat localitzades.
En una entrevista l'inspector cap de l'Àrea Central d'Investigació de delictes contra les persones dels Mossos d'Esquadra, Jordi Domènech, va explicar que les 20 desaparicions que segueixen actives suposen una «dada oberta» que anirà descendint.
Per edats, del total de desaparicions, 16 corresponen a menors de fins a 12 anys; 157 son adolescents d'entre 13 i 17 anys; 121 son adults d'entre 18 i 35 anys; 149 son persones d'entre 36 i 64 anys, i entre les persones de 65 anys o més hi ha hagut 32 casos.
Per gènere, van desaparèixer més homes que dones (261 enfront de 214), una tendència que només s'inverteix a la franja d'edat de 13 a 17 anys, en què va haver-hi 98 casos de noies desaparegudes enfront de 59 nois.
Domènech va ressaltar que, davant de qualsevol possible desaparició, és aconsellable «anar ràpid a denunciar» (no existeix la necessitat d'esperar 24 hores), especialment quan no hi ha causa aparent. Va exemplificar en aquest sentit que no és igual de sospitós un cas en què una persona arriba tard al matí següent de sortir de festa a la nit, que el d'una persona que «va a un gimnàs, que va dir que a les deu soparia amb uns amics, que l'endemà té un examen i ha de tornar a casa», però no apareix.
Els Mossos recolliran la denúncia després d'unes primeres comprovacions a l'entorn del desaparegut o en hospitals, i també en calabossos, perquè «de vegades succeeix que la persona acaba detinguda» i els agents reben una denúncia de desaparició.
Cada vegada, no obstant això, és més difícil desaparèixer, ja que actualment tothom està «hiperconnectat les 24 hores» a través del telèfon mòbil, la videovigilància o els pagaments amb targeta, va exemplificar Domènech.
«Totes les noves tecnologies ho han canviat tot, però en totes les investigacions, en un homicidi i en qualsevol», va destacar.
