26 de setembre de 2019
26.09.2019
Diari de Girona

Almenys dos dels CDRs detinguts admeten la compra i prova de substàncies explosives

Asseguren que havien adquirit el compromís de portar a terme alguna acció per «fer soroll» de cara a l'aniversari del referèndum de l'1-O

25.09.2019 | 23:57
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, amb la presidenta de La Rioja.

Almenys dos dels set membres dels CDRs detinguts dilluns acusats de delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius van reconèixer davant la Guàrdia Civil haver comprat i haver fet proves per a la fabricació d'artefactes. Un altre dels arrestats va presentar, de la seva banda, un habeas corpus per ser posat de manera immediata a disposició judicial. Els detinguts van confessar la seva participació en l'adquisició de diverses substàncies per elaborar barreges amb les quals fabricar explosius després de mostrar-los vídeos i documents gràfics en què apareixen alguns dels arrestats. A més, van dir que havien adquirit «el compromís» de cometre alguna acció per «fer soroll» de cara a l'aniversari del referèndum de l'1-O. Segons van detallar fonts de la investigació, en un dels vídeos captats per la Guàrdia Civil i que se'ls hauria mostrat apareixen alguns d'ells fent proves amb les substàncies explosives en una pedrera.

Paral·lelament, els Mossos d'Esquadra van detenir un jove vinculat als CDRs de Vilanova i la Geltrú per la seva presumpta relació amb els incidents ocorreguts després de la investidura fallida de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, el gener del l'any passat.

En un altre ordre ed coses, l president en funcions del Govern, Pedro Sánchez, va exigir ahir al president de la Generalitat, Quim Torra, que condemni tots els actes violents de grups separatistes, fins i tot la «[violència] potencial», si vol que no hi hagi cap dubte i «cap tipus de vincle» de l'independentisme amb la violència. «Torra ho té ben fàcil, si no vol que se'l relacioni amb qualsevol tipus d'acció violenta ha de criticar i condemnar qualsevol tipus d'ús de la violència», va assenyalar en una roda de premsa a la seu de l'ONU a Nova York.

Va advertir a més, davant les paraules del president català, que les forces i cossos de seguretat de l'Estat actuen per ordre del poder judicial i no del Govern d'Espanya. «Som un Estat de dret», va recalcar, i va insistir que Torra ha de condemnar «qualsevol tipus de potencial acció violenta», fins i tot «qualsevol hipòtesi que això es pogués produir» si no vol que hi hagi algun «tipus de vincle» entre l'independentisme i la violència.

Anteriorment, el president del Govern central en funcions havia criticat el «comportament antidemocràtic» dels independentistes catalans en una entrevista del Washington Post i va relacionar la seva reclamació d'independència amb l'onada de «moviments reaccionaris» sorgits a Europa arran de la crisi financera del 2008.

Paral·lelament, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va recordar al president de la Generalitat, Quim Torra, que «Espanya és un Estat de Dret» en que hi ha «la divisió de poders» i que l'operació en la qual es va detenir membres dels CDRs «ha estat encarregada per un jutge».

D'aquesta manera es va pronunciar el ministre, a preguntes dels mitjans de comunicació, després de presidir a Logronyo l'acte central amb el qual es va celebrar el Dia de la Policia Nacional.

En paraules de Marlaska, «es tracta d'una investigació judicial, en la qual la Guàrdia Civil està actuant com a policia judicial sota les directrius d'un jutge, amb una operació sota secret de sumari, i no serà aquest ministre qui vagi a vulnerar aquest secret de les actuacions». Serà, va afegir, aquesta autoritat judicial, «la que determini en cada moment la informació que pugui o hagi de traslladar-se per no pertorbar la investigació».

«Recordaria a Torra que Espanya és un Estat de Dret, on hi ha divisió de poders i aquesta operació ha estat encarregada per un jutge en el marc de les seves competències. Cal dir obvietats com aquesta últimament. És una actuació del poder judicial, perquè tenim aquesta divisió de poders», ha insistit el ministre. No es va pronunciar clarament sobre la possibilitat de reforços policials davant les sentències i l'aniversari de l'1-O, perquè, com ha argumentat, «en matèria de seguretat, independentment de la necessària transparència, cal ser raonablement discrets».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook