Les voltes que fa la política són moltes i, a Catalunya, incomptables. L'última, que tot just comença, ja que els contactes són «preliminars», la traça Albano Dante Fachin, un personatge que hauria estat impossible fora de la República catalana en (de)construcció. Era Fachin, fa cosa de mitja dotzena d'anys, l'assot dels convergents. Amb Marta Sibina, que ha estat diputada dels Comuns al Congrés, Fachin era el perpetrador de cafeambllet.com, un bloc en què denunciaven dia sí i dia també les retallades aplicades a l'educació i la sanitat per l'administració d'Artur Mas . «El Govern abandona els ciutadans», lamentava l'editorial de cafeambllet.com del 28 de maig de 2014, quan la crisi econòmica provocava estralls. Des de la Selva -Fachin va estudiar Secundària a l'institut Sa Palomera de Blanes; Sibina és de Breda- el duo maleïa la deriva neoliberal adoptada pel Govern dels «millors» (així definia l'Executiu sortit de les eleccions del 2010 el propi Mas).
«Front unitari»
Deia Miquel Martí i Pol que «tot està per fer i tot és possible» -un vers, per cert, que en l'opinió d'un altre poeta, Joan Margarit, «no val res» i «és mentida», perquè «ja hem fet coses» i «no tot és possible» (Rac1, 17/11/2017)-; i a Catalunya, més: la prova, els «contactes preliminars» que Fachin, inventor de Front Republicà, manté amb els hereus de Pujol, Mas i companyia: JxCat.
Ho explicava ahir el diputat postconvergent Albert Batet, que més aviat defuig el PDeCAT i festeja la Crida de Puigdemont. Una estona abans, Fachin, que va marxar enfadat de Podem per considerar que el partit d'Iglesias era massa tebi a l'hora de defensar la independència ( ergo: la llibertat, la democràcia i bla, bla, bla... que la resta són feixistes), penjava un vídeo per reclamar un «front unitari» a favor de la secessió.
La unitat de l'independentisme, la màxima que explica canvis de camisa difícils de justificar amb altres arguments i que valida aliances increïbles com la que exploren els juntaires i el defensor de les causes perdudes. La sortida de Catalunya d'Espanya mou el Front Republicà de Fachin, que demana «parar totalment la repressió» i «reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya» amb «el compromís que, si no es compleixen aquests dos punts, els escons obtinguts no donaran estabilitat a la monarquia espanyola, que [valgui la redundància] ens reprimeix, empresona i silencia», informa Efe. Arguments que subscriurien Puigdemont, Torra i Batet. «Amics per sempre», que «means you'll always be my friend» (Los Manolos); el que la República pot unir que no ho separin les idees, ni la coherència, ni els escrúpols (que quedin).
«Aquí i a la Xina Popular»
Els càlculs electorals i, també, les aspiracions personals -un dels motors de tracció de la política, «aquí i a la Xina Popular», que diria Josep Lluís Carod-Rovira, un senyor que fa molt temps manava a ERC- determinaran si l'aliança entre Fachin i JxCat entra dins del «tot és possible» de Martí i Pol o s'adapta millor a l'«és mentida» que etziba Joan Margarit.
Pronòstic? Algú s'hi juga un cafè amb llet?
