27 de setembre de 2019
27.09.2019
Diari de Girona

El jutge envia a la presó els set independentistes acusats de terrorisme

El magistrat de l'Audiència Nacional considera que integraven una organització «jerarquitzada» que pretenia instaurar la república catalana «per qualsevol via, incloses les violentes»

26.09.2019 | 23:59
El jutge envia a la presó els set independentistes acusats de terrorisme

El jutge Manuel García Castellón va ordenar ahir presó preventiva i sense fiança per als set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts dilluns en considerar que integraven una organització «jerarquitzada» que pretén instaurar la república catalana per «qualsevol via, incloses les violentes».

El magistrat de l'Audiència Nacional va enviar a la presó aquests set detinguts en l'Operació Judes en entendre que, a la llum dels indicis recollits durant un any per la Guàrdia Civil, podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls, van informar fonts jurídiques. El jutge va atendre així la petició del tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va reclamar l'ingrés a presó preventiva dels set «davant el risc» que materialitzessin «les conductes que planejaven» amb vista a l'1-O. De les diligències practicades fins al moment, el magistrat considera que existeixen indicis que els set formen part de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT) vinculat als Comitès de Defensa de la República (CDR), una organització «amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes».


Equip de Resposta Tàctica

En una de les interlocutòries, el jutge ubica els set detinguts en el «sector més radical, clandestí i compromès, encarnat per l'ERT, que és una organització amb una estructura jerarquitzada». Tot això dins «l'estratègia global del moviment independentista radical més combatiu», segons el magistrat, que considera que l'ERT té «capacitat suficient per portar a terme maniobres amb un alt nivell de professionalització».

Igual que la Fiscalia, García Castellón també entén que concorren requisits per acordar la presó, com ara la gravetat de les penes que comporten els delictes que se'ls imputen, la capacitat de destruir proves, el risc de sostracció a l'acció de la Justícia i de reiteració delictiva. Els set van ser detinguts dilluns passat a Catalunya davant la possibilitat que estiguessin planejant actes de tipus terrorista amb vista a l'aniversari de l'1-O o amb motiu de la sentència del procés; de fet, dos d'ells van reconèixer davant la Guàrdia Civil haver comprat i fet proves amb substàncies explosives per «fer soroll» el pròxim 1 d'octubre.


Cau l'acusació de rebel·lió

La Fiscalia, arran de les detencions, va assenyalar en un comunicat que se'ls imputava rebel·lió, delicte que va decaure després de les declaracions, i ahir, per argumentar que havien d'anar a la presó, va assenyalar que els set presumptament integren «una organització criminal de naturalesa terrorista amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública».

Dos dels detinguts, que van comparèixer amb advocats d'ofici, van admetre davant la Guàrdia Civil la seva participació en l'adquisició de diverses substàncies per fabricar explosius casolans, després de ser-los mostrats vídeos i documents gràfics en els quals apareixen alguns dels arrestats.

Els altres cinc, representats per lletrats d'Alerta Solidària, es van limitar a contestar preguntes dels seus advocats per negar haver participat en activitats terroristes.

Fonts d'aquest col·lectiu consultades per Efe creuen sospitosa la manera com es va assignar advocat d'ofici als altres dos detinguts i apunten que podrien haver patit pressions.


«Habeas corpus»

No obstant això, fonts de l'Audiència Nacional van assegurar que abans de començar amb les compareixences se'ls va oferir la possibilitat de canviar d'advocat, i que tots dos s'hi van negar. Familiars d'aquests dos detinguts van presentar un habeas corpus –figura que permet la posada a disposició immediata davant del jutge per fer al·legacions si es considera que l'arrest no s'ha ajustat a la llei.

En la seva compareixença ahir a la nit davant el magistrat de reforç del jutjat, Alejandro Abascal, els dos es van queixar del temps de detenció, si bé van manifestar haver tingut un bon tracte per part de la Guàrdia Civil. Després de la compareixença van tornar al lloc de detenció. En l'Operació Judes es van practicar nou detencions i a última hora de dilluns dos dels arrestats van quedar en llibertat amb l'obligació de comparèixer davant del jutge quan fossin citats.

Es van practicar més de deu registres en els quals la Guàrdia Civil va descobrir –a més de precursors i material amb el qual fabricar explosius– que havien realitzat consultes a Google, i disposaven d'informació i plànols sobre edificis públics, inclosa una casa quarter de la Guàrdia Civil.


Bronca de Marlaska a la policia

El Govern espanyol va mostrar el seu ennuig amb els comandaments de la Guàrdia Civil per l'operació desenvolupada dilluns contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Segons va informar El Mundo, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va convocar els comandaments de la Guàrdia Civil per renyar-los perquè considerava que no l'havien informat amb antelació de la importància del que succeïria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit