30 de setembre de 2019
30.09.2019
Diari de Girona

La germana de Puigdemont va fer d'enllaç entre els CDRs detinguts, el seu germà i Torra

Els arrestats es van reunir amb la germana de l'expresident català per lliurar-li "documentació sensible" entre aquest i el seu successor

30.09.2019 | 10:26
La germana de Puigdemont va fer d'enllaç entre els CDRs detinguts, el seu germà i Torra

Els CDR detinguts dilluns passat i que van conformar l'Equip de Resposta Tàctica (ERT) es van reunir en secret al setembre del 2018 amb la germana de l'expresident català Carles Puigdemont per lliurar-li "documentació sensible" i establir "comunicacions segures" entre aquest i el seu successor Joaquim Torra.

Segons consta en una de les actes que va portar a la presó als 7 CDR detinguts i al que ha tingut accés Efe, es van entrevistar amb la germana de Puigdemont el 15 de setembre del 2018 "en una trobada de característiques que exigien unes grans mesures de seguretat que van ser assumides i adoptades per part de l'ERT, aconseguint portar a terme la mateixa".

"Després d'un detallat anàlisi de les intervencions telefòniques", entre dos dels detinguts ara a la presó, Ferrán Jolis i Xavier Buigas, es va saber que aquell dia l'ERT "va organitzar, va planificar i va executar una reunió secreta 'in itinere'" amb la germana de Puigdemont "amb la intenció de lliurar documentació sensible i establir comunicacions segures entre l'expresident fugit" i Torra.

A la reunió, segons l'acte del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, van participar altres integrants de l'ERT Guillem Xavier Duch, Ferrán Jolís, Eduardo Garzón, Clara Borrero i David Budria.

La resolució fa també referència a l'existència "d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació de manera il·legal del Parlament de Catalunya" el dia "D", "per tal últim de subvertir l'ordre constitucional".

Aquell dia "D" es creu que podria ser el pròxim 1 d'octubre, amb motiu del segon aniversari del referèndum il·legal de l'1-O, o quan es notifiqués la sentència del procés.

"El desenvolupament del pla, encomanat per part de l'anomenat 'CNI català', s'hauria assumit i planificat per part del propi ERT, estant implicats en diverses de les iniciatives que conformarien dit pla", relata el magistrat.

Hi ha a més converses -prossegueix- en les que algun integrant d'aquest grup va mostrar "de manera expressa la seva plena disposició a participar en l'assalt al Parlament", entre ells Guillem Xavier Duch, integrant del CDR Sabadell Centre.

Així mateix, en una altra conversa telefònica entre Duch i Jordi Ros, al que el jutge situa en l'anomenat "Nucli productor" i que "ja havia començat a adquirir productes químics", el primer indica que "haurien de començar a moure les coses perquè les notícies avancen desfavorablement".

"Aquestes referències, entre altres proves ja exposades, són indicis racionals suficients", assenyala el jutge, de que tenien "un coneixement avançat de la planificació terrorista que s'estava gestant al si de l'ERT".

Segons l'acte, "les accions realitzades per l'ERT i documentades per aquesta instrucció, han dotat de preparació, formació i mitjans als seus integrants sobre l'ús de telèfons clandestins, 'securizació' de les comunicacions, ús de llenguatge convingut i utilització de walkie-talkies".

El jutge considera que aquesta formació ha estat posada en pràctica pels seus integrants en diverses ocasions com en els disturbis durant la celebració d'un Consell de Ministres a Barcelona el 21 de desembre del 2018.

També destaca en aquest sentit un altre episodi ocorregut el passat 1 de febrer quan quatre membres de l'ERT - Duch, Garzón, Budria i Ros - "van participar en un acte delictiu" que va consistir en vessar gran quantitat d'oli a la calçada de la carretera C-55, al pas del comboi escortat per la Guàrdia Civil que traslladava als presos del procés del centre penitenciari de Lledoners a Madrid.

Aquesta acció, destaca l'acte, "va generar un greu risc per a la seguretat viària i, per tant, per a les persones que circulaven per la citada carretera".

A tots aquests indicis, el jutge afegeix la declaració prestada per Ferrán Jolis - un dels dos CDR que va admetre els fets davant la Guàrdia Civil i el magistrat - i que va atribuir a Duch "un paper principal en l'organització".

Segons va dir, Duch era "un dels coordinadors de l'organització" i estava "al càrrec de les infraestructures de les telecomunicacions".

De fet, en l'escorcoll del seu domicili "es van trobar nombrosos terminals telefònics i walkie-talkies, encarregant-se per tant de la custòdia dels terminals utilitzats per a les comunicacions entre els membres de l'organització".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit