Els jardins de la Sedeta són al número 321 del carrer de Sicília de Barcelona. Espai de propietat municipal, està avesat a acollir concerts de grups hipster -per la Festa Major de Gràcia s'hi fa el Festigàbal, un certamen de petit format organitzat pels gestors de l'Heliogàbal, el bar musical més chic i cool, és a dir, guai, del barri- i ballades de swing, la dansa més urbanita de les que es fan i es desfan. A la Sedeta, per si algú les necessita -mai se sap-, hi ha taules de ping-pong i cistelles de bàsquet disponibles, que previsiblement avui, segon 1 d'octubre després del de 2017, el del referèndum il·legal, no utilitzaran els polítics independentistes de JxCat, ERC i la CUP, que, acompanyats de representants de les seves extensions civils, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, explicaran quines seran les mobilitzacions previstes per respondre la sentència del judici als líders del procés empresonats. Això passarà al migdia, una hora després que el Govern de la Generalitat proclami el Compromís del Primer d'Octubre, en un acte al pati dels Tarongers (bords).

En precampanya pel 10-N

El segon aniversari de l'1-O arriba amb una previsió de mobilització políticociutadana continguda a priori -l'ANC ha convocat actes pel territori; hi ha prevista una marxa a Lledoners i una manifestació a Barcelona, però poca cosa més-, perquè l'independentisme, que no renunciarà avui a cops d'efecte, reserva forces per al dia de la decisió del Tribunal Suprem. Mentre no arriba -tot apunta que serà abans del dia 15- l'operació Judes, que va precipitar la detenció de nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), acusats de terrorisme, continua en boca de tots. En el fragor de la precampanya electoral -el 10-N is coming- els grans partits espanyols situen el problema català al centre del discurs: des del «primer la llei, després el diàleg» del PSOE de Pedro Sánchez, que de moment ha triat un eslògan molt revelador, «Ara, Govern. Ara, Espanya», fins al «Quim Torra a la presó» dels nostàlgics de Vox. Enmig, el clam d'un PP demoscòpicament més refet d'aplicar la llei de Seguretat Nacional a Catalunya amb l'objectiu que l'Estat assumeixi el control dels Mossos d'Esquadra, i el nou estirabot mediàtic de Cs, que proposa una moció de censura al president Torra tot i no tenir les faves comptades. Podem, que ja té prou feina a avaluar els danys provocats pel Més País d'Íñigo Errejón, no abandona el mantra del diàleg.

Nova vaga general, ara l'11-O

El bàndol independentista, per la seva banda, prova de segellar les fugues provocades per la detenció dels CDRs, que en les seves declaracions han arribat a implicar el Cescicat, el «CNI» de la Generalitat, en el pla per assaltar el Parlament el dia de la sentència i han relatat l'existència d'una «trobada secreta» a dins d'un cotxe amb Anna Puigdemont, germana de Carles Puigdemont, que els hauria entregat documentació sensible de manera segura -extrem que la citada nega. El vicepresident Pere Aragonès insistia a dir que «el relat que vincula independentisme i terrorisme és absolutament fals», informa ACN; Laura Borràs, la portaveu de JxCat a Madrid, advertia del perill d'una segona invocació de l'article 155 i Carles Riera, de la CUP, anunciava que, si entren al Congrés, els anticapitalistes -que ahir retiraven una estelada de l'ajuntament de Berga per ordre judicial- oposaran «confrontació total amb el règim del 78». En aquest context, els sindicats independentistes aglutinats al voltant de la Intersindical-CSC, amb l'excusa de reclamar un salari mínim i d'altres reivindicacions laborals, convocaven una nova vaga general per al divendres 11 d'octubre. I l'ANC d'Elisenda Paluzie proposava «col·lapsar la xarxa viària» amb l'organització de tres «marxes ciutadanes» fins a Barcelona el «dia D», el de la sentència, segons va explicar ahir el secretari nacional de l'entitat, David Fernández, a Btv.

Tres dies

La protesta, que durarà tres dies, té per objectiu omplir de manifestants 100 quilòmetres de carreteres catalanes. El primer dia tindrà lloc una marxa de 40 quilòmetres; el segon, una altra que cobrirà una distància idèntica i, el tercer, una caminada de 20 quilòmetres més. Al fil d'aquest anunci, Fernández aprofitava per carregar contra la falta d'unitat dels partits independentistes: «No només han sigut sords, sinó també cecs. El nostre adversari és un estat amb totes les eines que ens ha declarat la guerra. Demanem als partits la màxima unitat possible».

Els Mossos, en alerta

La vigília de l'1-O, quan a Girona ciutat algunes desenes de persones van marxar al crit de «llibertat preses polítiques» i «independència» de la plaça del Vi, on hi va haver repicada de cassoles, fins a la comandància de la Guàrdia Civil d'Emili Grahit, els Mossos d'Esquadra, explicava Guillem Sánchez a El Periódico, elevaven el nivell d'alerta davant la previsió que avui hi pugui haver disturbis. Els responsables de la Comissaria General d'Informació han decidit reforçar el Dispositiu Minerva, que mantindrà els antiavalots de les Brimo set dies operatius i set més de guàrdia, ja que entenen que existeix un risc «de conflictivitat» alt. Hi haurà més vigilància, doncs, en seus judicials i de partits polítics, en oficines de l'Estat i en localitzacions on hi hagi convocades manifestacions i protestes.

Montilla, la «llum i la llibertat»

A dalt de Montserrat, el president Quim Torra, després de reivindicar la «història mil·lenària» de Catalunya, proclamava que l'1-O de 2017 va ser «la data fundacional del camí cap a la república», una efèmeride sinònim de «llibertat, fraternitat i solidaritat». Va recordar els 2,3 milions de persones que aquell dia van anar a votar i va reivindicar els seus antecessors, Pau Claris, Lluís Companys, Josep Irla i, fins i tot José Montilla, «una mostra més de la gran cohesió social d'aquesta terra». Cinc-cents escaladors van il·luminar amb fanalets els cims serrats; i Carles Puigdemont va encendre el seu des de Waterloo: «No hi ha honor més gran que formar part de la llarga llista de presidents de Catalunya. La llum i la llibertat del 130è fanal, des de la Casa de la República de Catalunya», deia en un vídeo que va difondre al Twitter.