Instantània de cares llargues, la captada, ahir, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, pel fotoperiodista d'Efe Andreu Dalmau. El Govern de Quim Torra en ple acabava de renovar el Compromís del primer d'octubre, el mateix de fa uns quants anys: avançar «sense excuses» cap a la «república catalana». En un acte solemne en tant que tristoi, el president va parlar dos minuts, els mateixos que el vicepresident Pere Aragonès, temps suficient per invocar «l'esperit» del dia del referèndum unilateral, la «radicalitat democràtica», el «dret a l'autodeterminació» i «la llibertat de les preses i presos polítics». A Barcelona voldrien fer com a Amer, que abans-d'ahir proclamava als quatre vents ser un «territori lliure i sobirà» que no reconeixerà els «poders de l'Estat», això sí, sense saltar-se la llei (no és la primera vegada que l'independentisme abraça el deliri). Voldrien ser Amer, però no poden -i ho saben-, d'aquí les cares de circumstàncies a l'acabament de l'acte institucional: el «cap a la república [Amer altra volta] sense excuses» que entona el Govern és un eslògan més quan la nostàlgia per l'1-O de 2017 és a flor de pell i l'independentisme només té al cap la ( a priori imminent) sentència del Tribunal Suprem.
«Desobediència civil massiva»
També a Barcelona -Amer, encara lluny-, entitats i partits indepes feien una crida unitària a respondre el dictamen de l'alt tribunal «de manera massiva», des de «la lluita no violenta i la desobediència civil». Feien l'anunci als jardins de la Sedeta JxCat, ERC, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. «Qualsevol sentència que sigui condemnatòria la considerarem injusta», diu el manifest signat per partits i organitzacions, que afirmen que «la repressió» no acaba ni comença amb el judici, sinó que «es tracta d'una causa general contra tot un moviment polític i democràtic amb l'únic objectiu (...) d'intentar destruir-lo ara que cada dia és més massiu i majoritari». Ahir, al carrer, ho va ser menys que en 1-O passats. Des de Waterloo -Amer queda més lluny, encara- Carles Puigdemont afirmava que, un cop coneguda la sentència del Suprem, l'aministia esdevindrà un «ingredient indispensable», perquè els polítics i activistes independentistes empresonats «no són culpables de res».
«La llufa» de Puigdemont
En declaracions a Catalunya Ràdio, Puigdemont interpretava com «un deliri, una fantasia pura i dura» que la investigació sobre els nou CDRs detinguts el lligui a un eventual estratègia violenta. «Hi ha una narrativa per mirar de penjar-me la llufa», va exposar, amb l'objectiu de «poder marcar la casella de terrorisme» per part de la justícia i enviar «una tercera euroordre» de detenció contra ell. I «si al final d'aquest recorregut jurídic hi ha una extradició inevitable», l'afrontarà. A l'espera dels esdeveniments, el Consell de la República, que incorpora el cantautor Lluís Llach, convocarà «les forces democràtiques» -fins i tot les no independentistes- a una assemblea de càrrecs electes un cop coneguda la (temuda) sentència. Junts, va explicar Puigdemont, aprovaran «l'estratègia de la nova fase» del procés i buscaran, amb excuses o sense, revifar la debilitada unitat independentista.
