Encara que a vegades ho pugui semblar -l’últim exemple el trobem en la sessió del 26 de setembre passat, la de la batussa entre Ciutadans i els independentistes pels nou CDRs detinguts per presumpte terrorisme-, deia ahir la portaveu del Govern català, Meritxell Budó, el Parlament de Catalunya, «no és un bar» ni «un plató de televisió». Ni tampoc «un pavelló» per fer-hi mítings electorals. Però ahir, quan el president Quim Torra va sortir victoriós de la moció de censura que Cs va perpetrar més contra Pedro Sánchez que contra ell, a la cambra catalana s’hi va fer precampanya per a les eleccions generals del 10-N. Fins i tot el portaveu de la CUP, que es presentarà per primer cop a uns comicis espanyols amb el suport de 25.000 avals, Vidal Aragonès, va aprofitar l’avinentesa per fer proclames electoralistes. La censura a Torra (i a Sánchez) es va estavellar en els vots contraris de JxCat, ERC, la CUP i els comuns, i l’abstenció del PSC. Molt soroll per a no res: només els de Rivera i Arrimadas −que ocupaven dos seients de la llotja- i els emissaris de Pablo Casado a Catalunya -Cayetana Álvarez de Toledo també era a la Ciutadella- van donar suport a una moció que s’explica només per la desesperació d’un partit molt castigat per unes enquestes que li donen un resultat molt minso el pròxim 10-N.

«El Quixot»

Lorena Roldán, la substituta d’Arrimadas al capdavant de Cs, es va barallar gairebé amb tothom. «No són gegants, són molins», va etzibar a Torra, que no va intervenir en el debat. Amb aquesta metàfora quixotesca -el debat d’ahir donaria per un spin-off de l’obra mestra de Miguel de Cervantes-, Roldán atacava el projecte de la «república catalana» que defensa amb un punt d’agonia el Govern: «No és una república, és un cop d’estat. No és el Molt Honorable Puigdemont, és un escapolit. No són presos polítics, són presumptes delinqüents. No és revolució dels somriures, són explosius. No són màrtirs, són presumptes terroristes». La resposta de Budó, que a Cs -que «van néixer per dividir i promoure el conflicte on no n’hi havia per trencar la convivència»- fan «un ús interessat i fraudulent del Parlament».

«Negoci rodó»

Passaven vuit minuts de les set de la tarda i el president Roger ­Torrent obria la votació, que es va tancar amb 76 «nos», 40 «sís» i 17 abstencions. Torra és president, encara, per tant. A criteri del portaveu socialista, Miquel Iceta, acabava el «negoci rodó» de Cs, consistent en «molts moments de pantalla» per als de Rivera a les portes del 10-N, però en una «victòria parlamentària per a Torra», al cap i a la fi. Tambés des de files socialistes, a Madrid, qüestionaven la maniobra parlamentària de Cs: més que una moció de censura, deia l’expresidenta andalusa Susana Díaz a l’hora d’esmorzar, es tractava d’«un acte electoral» amb el qual Rivera pretenia «recuperar una bandera [la de la unitat d’Espanya i de la mà dura contra l’independentisme] que li doni vots». El president en funcions i candidat Pedro Sánchez feia mutis i es dedicava a parlar d’hipotètics increments de les pensions; la plana catalana li esmenava l’antecessor José Luis Rodríguez Zapatero, que en una entrevista a RNE recordava que l’aplicació de l’article 155 -mencionat diverses vegades pel candidat Sánchez en precampanya- té sentit, només, en «circumstàncies molt i molt excepcionals».

Deliberació al Suprem

La votació d’ahir a Barcelona era el pròleg d’una setmana que políticament, a Catalunya i a Espa­nya, estarà marcada per la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés. Ahir els magistrats deliberaven amb l’objectiu d’aconseguir unanimitat en les penes.