El 3 d'octubre de 2017, coincidint amb la primera vaga general de marcat caràcter polític a Catalunya, secundada i aplaudida pel Govern de la Generalitat -un fet inaudit fins llavors- un periodista de Diari de Girona, Jesús Badenes, va ser agredit per un bàrbar, a coces, quan acabava de gravar amb el mòbil el pas d'un piquet informatiu pel passeig dels Països Catalans, a Salt. Badenes va quedar estabornit i es va passar uns dies a l'hospital. Aquest cas i 46 més figuren en l'informe Catalunya: dos anys d'atacs a la llibertat de premsa, elaborat i presentat ahir per l'ONG de matriu francesa i d'abast internacional Reporters sense Fronteres (RSF) i que arriba a la trista conclusió que «Catalunya s'ha transformat en un terreny perillós per als reporters que informen a peu de carrer» sobre el conflicte polític generat pel procés independentista.
D'1-O de 2017 a l'1-O de 2019
El document enumera 47 agressions a periodistes perpetrades per partidaris i contraris a la secessió de l'1 d'octubre de 2017 a la mateixa data de 2019; les més recents, les agressions que van patir la redactora d'informatius de Telecinco Laila Jiménez i la periodista de RTVE Laura Mesa quan cobrien la manifestació independentista que hi va haver a Barcelona l'1 d'0ctubre passat.
Les imatges de Jiménez envoltada d'energúmens que li feien i deien de tot han causat «commoció dins i fora d'Espanya», recorden des de RSF. Des de l'organització es declaren «profundament consternats i preocupats per les imatges que ens arriben periòdicament des de Catalunya, ja que constatem que la intensitat dels atacs a la premsa va in crescendo».
«Matar el missatger»
De «les consignes corejades i de les increpacions hem passat als insults, l'assetjament i l'hostigament i, finalment, a l'agressió física», un «patró», assenyalava ahir Pauline Adès-Mevel, responsable per la UE i portaveu de RSF, que «sempre es repeteix en les espirals d'odi al periodista». Segons Adès-Mevel, «matar el missatger» s'ha convertit en «la principal via d'escapament de l'ira dels manifestants», de manera que «els periodistes que informen a peu de carrer s'exposen, en cada directe, a riscos físics i psicològics incompatibles amb la llibertat d'informar». En aquest context, el president de RSF a Espanya, Alfonso Armada, instava «polítics i mitjans de comunicació» a actuar «amb responsabilitat» i a «rebaixar la tensió en la mesura que els pertoca». I afegia: «la imminent sentència del judici al 'procés' es traduirà en noves mobilitzacions i els periodistes no poden pagar els plats trencats amb més violència».
«Clima insuportable»
En aquesta línia, el màxim representant de Reporters sense Fronteres a Espanya subratllava que «el clima de crispació que viuen els reporters de ràdio i televisió a Catalunya és insuportable», ja que «la polarització extrema que afecta la política s'ha traslladat als mitjans i, dels mitjans, a la societat civil».
«La mecànica de la por»
Anualment, RSF publica la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa; el rànquing corresponent a 2019 es va presentar el 18 d'abril passat amb l'epígrf La mecànica de la por i situa Espanya en la posició número 29 d'un llistat de 180 «països i territoris», per davant dels Estats Units (48), Itàlia (43) i França (32). Lidera el rànquing mundial de la llibertat de premsa Noruega, seguida de Finlàndia, Suècia i els Països Baixos, que perden una posició. A la cua s'hi situen Turkmenistan (180), Corea del Nord (179), Eritrea (178), la Xina (177) i Vietnam (176). La llista, assenyalen des de Reporters sense Fronteres, «revela la instauració d'una mecànica de la por molt perjudicial per a l'exercici del periodisme» en «nombrosos països».
