10 de octubre de 2019
10.10.2019

La sentència del judici del procés: totes les claus

L'existència o no de violència, si hi va haver malversació de diners públics, i els fets del 20-S són alguns dels elements determinants

10.10.2019 | 09:52
Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O

Després de 4 mesos, el judici de l'1-O va quedar vist per a sentència el 12 de juny. A partir d'aquella data, els set magistrats que formen el tribunal van començar a treballar en la sentència. Manuel Marchena n'és el president i ponent, i durant aquests mesos ha treballat per buscar un dictamen unànime amb la resta de magistrats per a una sentència que influirà en altres causes obertes relacionades amb l'1-O. Sobre la taula, les declaracions dels 12 acusats i de 422 testimonis, que juntament amb els pèrits i les proves documentals és el material amb el què els set membres del tribunal ultimen una sentència en la qual hauran de respondre a qüestions clau. Hi va haver violència o el moviment va ser pacífic? La tardor del 2017 hi va haver un cop d'estat com afirma la fiscalia? Quin cos policial va complir amb la instrucció de l'1-O? Quin paper van tenir els Jordis el 20-S? Les respostes arribaran en una sentència que encara no se sap quan es farà pública.

Manuel Marchena, Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana María Ferrer, són els noms dels set magistrats que van jutjar els 12 acusats del febrer al juny i que, des d'aleshores, han treballat en la sentència. L'objectiu de Marchena és aconseguir la unanimitat. Serà una sentència de l'alt tribunal espanyol que influirà en la multitud de causes obertes pels mateixos fets en instàncies inferiors, ja sigui a l'Audiència Nacional, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), o jutjats d'instrucció.

Els quatre mesos de judici no van servir perquè les acusacions fessin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana és els 25 anys de presó per a l'exvicepresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l'advocacia de l'Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó. L'acusació popular de Vox és qui demana les penes més altes, de fins a 74 anys de presó, acusant per rebel·lió i organització criminal.

Va ser un cop d'estat?

La presència o no de violència en els fets de la tardor del 2017 va ser un debat central en les sessions del judici. La fiscalia defensa que va existir per justificar la petició de condemna pel delicte de rebel·lió, que requereix que hi hagi un alçament "violent i públic". En les seves conclusions finals, el ministeri públic va argumentar que "el caràcter violent de l'alçament no implica la violència greu ni armada", que "no calen armes i militars", i que es va fer ús de la "violència quan va caldre". De fet, va qualificar els fets de "cop d'estat" i de "període insurreccional", expressions que caldrà veure si el tribunal fa seves o no.

Per contra, l'advocacia de l'Estat demana una condemna per sedició, que penalitza un "alçament públic i tumultuari". Per aquesta acusació, l'ús de la violència no va ser un "element estructural del pla portat a terme dels acusats per aconseguir els seus fins". El tribunal haurà de determinar si hi va haver o no violència, tumult o els acusats van actuar en tot moment des del "caràcter pacífic" del moviment independentista català, com van defensar els seus advocats al llarg de tot el procés.

El paper de les policies

Tot i que el judici a la cúpula dels Mossos i del Departament d'Interior la tardor del 2017 començarà al gener del 2020 a l'Audiència Nacional, el paper de la policia catalana durant aquelles setmanes va ser central al judici del Suprem. Diversos comissaris dels Mossos, inclòs el major Josep Lluís Trapero, van passar per la sala com a testimonis i les acusacions van incidir en els avisos de la prefectura als màxims responsables del Govern en reunions dies abans de l'1-O, però també en l'actitud de "passivitat" dels agents davant dels centres de votació.

En canvi, les defenses, en especial la de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, van rebatre les acusacions argumentant que els Mossos van complir amb l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum "sense afectar la normal convivència ciutadana", i posant en qüestió l'actuació dels cossos estatals. El paper que el Tribunal Suprem atorgui a la policia catalana a la sentència podrà influir en el judici de l'Audiència Nacional.

Entre els testimonis, però, també hi va haver comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, a més d'alts responsables del Ministeri de l'Interior, a qui les defenses van qüestionar el seu paper durant l'1-O i les càrregues policials que es van viure aquells dies. El que digui el Suprem també pot ser determinant en les investigacions obertes a Catalunya contra l'actuació dels cossos estatals, entre les quals la que s'instrueix al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona.

El 20-S i l'actuació dels Jordis

Els líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van ser els primers que van ingressar a presó pels fets de la tardor del 2017, en el seu cas pel paper que van tenir durant la concentració davant del Departament d'Economia durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil del 20 de setembre. Les acusacions argumenten que amb la seva actitud van impedir l'acció de la justícia i de la Guàrdia Civil. Un dels testimonis més esperats sobre aquella jornada va ser el de la lletrada del jutjat d'instrucció número 13 i el seu relat sobre com la va viure. Sànchez i Cuixart van defensar el seu paper per garantir el dret de mobilització dels ciutadans i facilitar, al mateix temps, la diligència judicial.

Els escorcolls del 20-S

El tribunal també haurà de determinar quin valor dona a algunes de les proves que van ser clau durant la instrucció que va fer el magistrat Pablo Llarena, que van ser utilitzades per les acusacions i que determinen en part el cas del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. És el cas de dos documents que la Guàrdia Civil atribueix als escorcolls del 20-S. L'agenda Moleskine atribuïda a l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové (que té una investigació oberta al TSJC), i el document 'Enfocats', que cap dels acusats ha reconegut haver vist amb anterioritat.

Forcadell i la resta de la Mesa

Els set magistrats també hauran de donar resposta al paper de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell en els fets de la tardor del 2017. Forcadell està acusada per rebel·lió per la fiscalia i sedició per l'advocacia de l'Estat per permetre el debat i votació al Ple de les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre, mentre que els altres membres de la Mesa s'enfrontaran a un judici per desobediència al TSJC. La defensa de Forcadell va posar sobre la taula aquesta diferència durant el judici i la mateixa expresidenta va acusar d'estar sent jutjada per "ser qui és".

Hi ha vulneració de drets fonamentals?

En la sentència, el tribunal també haurà de donar resposta als plantejaments de vulneració de drets fonamentals que van fer les defenses en el tràmit de qüestions prèvies, just a l'inici del judici. Els advocats dels acusats van argumentar vulneracions de drets com el de llibertat ideològic, llibertat d'expressió, manifestació, tutela judicial efectiva o jutge imparcial. També del dret a la defensa o a un judici amb totes les garanties, i van remarcar que el procediment atemptava contra la "dissidència política".

Es van malversar 3 milions d'euros?

Els magistrats també haurà de determinar si els acusats van cometre un delicte de malversació. La fiscalia sosté que es van desviar 3 MEUR de fons públics per pagar l'1-O i parla de "coautoria conjunta" dels membres del Govern. Per la seva part, l'advocacia de l'Estat considera que els imports "acreditats" durant el judici són "mínims", ja que aprecia una malversació "continuada" i "generalitzada".

Les acusacions han aportat proves i testimonis sobre els encàrrecs a Unipost, la cartelleria del referèndum, pàgines web, la campanya 'Civisme', l'anunci de les vies del tren, els visitants internacionals o el valor dels edificis públics utilitzats l'1-O per intentar demostrar aquest delicte i que ara estan a la taula del tribunal per determinar si es va fer ús de fons públics o bé, com asseguren les defenses, no hi va haver malversació.

Desobediència i organització criminal

Un altre delicte al què s'enfronten alguns dels acusats és el de desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional (TC). És el cas dels exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per qui també es demanen penes per malversació de fons públics. A més, tots els acusats s'enfronten a l'acusació d'organització criminal que fa l'acusació popular exercida per Vox.

El temps de compliment de pena

Al final del judici, la fiscalia va demanar al tribunal l'aplicació d'un article del codi penal que estableix que els condemnats no puguin accedir al tercer grau fins que hagi complert la meitat de la pena. Els set magistrats hauran de decidir si accepten aquesta petició del ministeri públic. El temps de presó preventiva que ja hagin complert els 12 acusats computarà ja com a pena complerta. Els qui més temps porten a la presó són Sànchez i Cuixart, que compliran dos anys sense sortir de la presó el 16 d'octubre. Durant tot el procés, els presos han estat etapes en presons madrilenyes i altres en catalanes, on són ara. La previsió és que compleixin condemna en centres penitenciaris catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook