Una de les sentències més esperades de la història judicial espanyola es coneixerà previsiblement avui, i entre l'allau de filtracions que s'estan coneixent aquests dies potser una d'elles està passant molt desapercebuda si es té en compte la importància que pot acabar tenint per als polítics presos: el previsible rebuig del Tribunal Suprem a la petició de la Fiscalia perquè els penats no puguin accedir al tercer grau penitenciari fins que hagin complert la meitat de la seva condemna a la presó, tal com estableix l'article 36.2 del Codi Penal.

D'aquesta forma, els prop de dos anys de presó preventiva que acumulen cadascun dels nou presos del procés facilitaran tant que accedeixin a permisos carceraris com a la semillibertat. Els primers els podran sol·licitar quan hagin complert una quarta part de la condemna i la seva concessió dependrà de l'Administració Penitenciària de la Generalitat, en estar a presons catalanes.

No hauran d'esperar tant per aspirar a ser classificats en tercer grau o règim obert, quelcom que els permetria haver d'acudir a presó solament a dormir de dilluns a dijous. Per aconseguir-ho, la Junta de Tractament (un òrgan intern de la presó format per professionals penitenciaris) ha de proposar-ho en la classificació que faci dels presos després de la sentència. El termini màxim per a aquest tràmit és dos mesos, però res li impedeix fer-ho en només uns dies: aquest període s'empra a fer un estudi individualitzat que, en el cas dels polítics catalans, ja ha estat elaborat en el temps que fa que són presos preventius.

Si en aquest estudi la Junta opta pel tercer grau i la seva proposta és aprovada pels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, la mesura podria ser recorreguda per la Fiscalia, en primera instància, davant el jutge de vigilància penitenciària i, posteriorment, davant l'Audiència Provincial, que tindrà l'última paraula.

Si la Junta o els tribunals proposen el segon grau -en el qual està la immersa majoria dels reclusos- els presos encara podran accedir a alguns dels avantatges de la semillibertat si els apliquen els dos articles del Règim Penitenciari que contemplen flexibilitzar la vida dels reus per facilitar la seva reinserció: el 100.2 i el 117. L'últim és el que permet a Iñaki Urdangarin sortir dues vegades a la setmana de la presó per col·laborar amb una ONG. En aquest cas, el fiscal també podria recórrer.

La sala del Suprem que ha jutjat el cas decidirà per unanimitat condemnar els líders independentistes per un delicte de sedició, en concurs amb un altre de malversació. L'expectació davant la històrica sentència contra els dotze líders independentistes és màxima, al mateix temps que creixen les crítiques per les filtracions dels últims dies sobre la decisió, quelcom que ha portat el president de la sala, Manuel Marchena, a advertir que «tot està obert» fins que el signi l'últim magistrat.

En tot cas, tot sembla indicar que la sala, en una decisió unànime, descartarà el delicte de rebel·lió, pel qual la Fiscalia demanava entre 16 i 25 anys de presó, i optarà pel de sedició que planteja l'Advocacia de l'Estat, castigat amb penes de fins a quinze anys de presó.

A l'exvicepresident Oriol Junqueras i als exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, el tribunal té la intenció de condemnar-los per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, per haver finançat a través dels seus departaments les despeses del referèndum. En tractar-se d'un concurs medial, la pena de malversació no se sumaria a la de sedició, però sí que incrementaria la inicialment prevista. La malversació, per contra, no podria aplicar-se als Jordis ni a Carme Forcadell. Els altres tres acusats, els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, seran previsiblement condemnats només per un delicte de desobediència.