El passeig de Gràcia es va convertir, ahir, en un camp de batalla. Els milers de manifestants independentistes aplegats a les immediacions de la delegació del Govern d'Espanya per expressar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés van acabar enfrontant-se amb els antiavolts dels Mossos d'Esquadra. La concentració, convocada en paral·lel pels Comitès de Defensa de la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, va degenerar en atacs violents d'una part dels concentrats que van obtenir com a resposta dures càrregues dels Mossos, que van rebre el suport dels antiavalots de la Policia Nacional. Es van cremar contenidors, es van aixecar barricades, es van llançar objectes, ampolles, petards i pintura contra els agents, que van practicar detencions, com a mínim tres, per atemptat contra agent de l'autoritat. Molts dels violens anaven encaputxats i s'hi van estar fins ben avançada la nit. La imatge que oferia una de les avingudes més exclusives de la capital catalana era devastadora. Els «greus incidents», explicava la policia catalana des del seu perfil de Twitter, els van iniciar «un grup de violents, la majoria amb la cara tapada». També hi va haver càrregues policials, de més o menys intensitat, a Lleida -on també es van encendre fogueres- i Tarragona. En aquestes ciutats les protestes -com a Girona i Barcelona- van desenvolupar-se en les immediacions de les subdelegacions del Govern de l'Estat.

Inicialment els Mossos van intentar contenir els manifestants. Però en persistir en l'actitud violenta, van optar per carregar amb l'objectiu de dispersar el grup, cap als carrers Mallorca, València i Pau Claris, propers al passeig de Gràcia, en ple Eixample. Els disturbis, un cop dispersats els radicals, també es van estendre fins a la Diagonal.

Dia de crítiques als Mossos

La segona jornada postsentència va començar a Catalunya amb dures crítiques als Mossos per part de l'indpendentisme; des d'alguns sectors es qüestionava el paper de la policia catalana -que aquests dies compta amb el suport de la Policia Nacional- en les actuacions per contenir les protestes contra la sentència del Suprem. El fet que les càrregues policials a l'aeroport Josep Tarradellas-El Prat provoquessin ferits de consideració -un jove manifestant va perdre un ull en rebre l'impacte d'una pilota de goma que hauria disparat un antiavalot i un altre va patir un fort traumatisme testicular per un cop de porra- va dur els Mossos a haver d'admetre que han obert una investigació per analitzar les actuacions dels antidisturbis i determinar si cal obrir informacions reservades. Un procediment, precisaven fonts dels Mossos d'Esquadra, que és habitual en aquests casos. En aquesta línia, el Departament d'Interior va apuntar que el conjunt de l'actuació s'ha de situar «dins la normalitat» i va defensar que les càrregues que es van produir el dilluns van ser «mínimes» per garantir «el dret a la seguretat i a la manifestació» en un context en què s'intentava sobrepassar la línia policial i accedir a zones restringides. Van recordar que dilluns hi va haver més de 200 manifestacions.

Les protestes el dia en què es va conèixer per la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als líders sobiranistes van deixar un balanç el dilluns de 131 ferits, la majoria a l'aeroport del Prat de Barcelona. Almenys set de les víctimes patir l'impacte de pilotes de goma o de projectils de precisió de FOAM, segons advocats de la plataforma prodrets humans SomDefensores.

L'ús de pilotes de goma

Davant d'això, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha demanat informació al Ministeri de l'Interior i a la direcció dels Mossos sobre l'ús de bales de goma dels dos cossos de seguretat. Ribó va recordar ahir que, el 2013, el Parlament va aprovar una resolució en la qual s'instava la prohibició de les pilotes de goma a Catalunya, que va portar el Departament d'Interior a excloure aquestes pilotes del material del cos dels Mossos. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va demanar explicacions per les càrregues de la policia autonòmica.