L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va passar dijous a la nit en qualitat de detingut a la Fiscalia de Brussel·les, on va comparèixer davant un jutge d'instrucció per respondre sobre l'euroordre emesa per Espanya.

"El 17 d'octubre al matí (dijous), Puigdemont es va presentar voluntàriament davant la policia judicial federal de Brussel·les. Va ser privat de llibertat", ha indicat la Fiscalia belga en un comunicat en el que ha explicat que, en presència del seu advocat, se li va notificar que les autoritats judicials espanyoles han cursat una euroordre reclamant-li per presumpta malversació i sedició.

El líder independentista, fugit a Bèlgica des de final d'octubre del 2017, "no ha consentit la seva entrega a les autoritats espanyoles" i ha quedat en llibertat sense fiança però sota mesures cautelars, ha afegit el Ministeri Públic.

En conferència de premsa, el portaveu de la Fiscalia, Denis Goeman, ha precisat que el jutge d'instrucció que li va prendre declaració va considerar que Puigdemont no gaudeix d'immunitat com europarlamentari electe, com va argumentar la seva defensa, per la qual cosa li va donar cita el pròxim 29 d'octubre davant un jutjat de primera instància.

Puigdemont sosté que és eurodiputat i com a tal l'emparen certes condicions d'immunitat parlamentària, després d'haver estat elegit a les eleccions europees del passat 26 de maig, extrem que rebutgen el Parlament Europeu i Espanya, ja que no ha retirat la seva acta i promès acatar la Constitució, com exigeix la llei electoral espanyola.

El líder de JxCat ha portat el cas davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que encara no s'ha pronunciat.

El magistrat belga ha deixat en llibertat al polític postconvergent, però amb mesures cautelars: li ha exigit comunicar una residència fixa, li ha prohibit abandonar el país i estar sempre a disposició de les autoritats judicials.

A partir de la vista del 29 d'octubre, el tribunal decidirà si entrega o no a Puigdemont a Espanya, decisió que és recurrible tant per l'interessat com per la Fiscalia en apel·lació i, posteriorment, en cassació.

El termini normal és d'un màxim de 60 dies, que poden ampliar-se a 90, si bé podria prolongar-se excepcionalment més enllà dels tres mesos.