18 de octubre de 2019
18.10.2019
Diari de Girona

Torra promet l'autodeterminació aquest mandat i ERC se'n distancia

Quim Torra anuncia per sorpresa que permetrà que s'exerceixi aquest dret durant aquesta mateixa legislatura, però els republicans i la CUP se'n desvinculen i consideren que ara no és el moment de posar terminis

18.10.2019 | 00:36
Torra promet l'autodeterminació aquest mandat i ERC se'n distancia

JxCat i ERC continuen allunyant-se cada vegada més. El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar ahir al Parlament exercir el dret a l'autodeterminació «aquesta legislatura», un plantejament que va agafar de sorpresa els republicans, que desconeixien la proposta i que van mostrar el seu rebuig a posar una data concreta.

Torra va comparèixer ahir en el ple del Parlament per donar resposta a la sentència del procés i va escoltar les peticions de dimissió per part de Ciutadans, PSC-Units, comuns i PPC en un moment de tensió després de les dues nits de forts aldarulls entre grups independentistes radicals i els Mossos d'Esquadra.

Si bé el president català va fer una crida «a la calma i la serenitat» als carrers per rebaixar l'escalada de violència, en el mateix discurs va llançar una proposta que va augmentar la tensió política amb els seus socis de Govern. Com a resposta a la sentència, Torra va proposar un acord entre partits i entitats per reclamar l'«amnistia» dels líders independentistes condemnats, defensar els «drets polítics i civils» i exercir el dret a l'autodeterminació, amb el polèmic afegitó de fer-ho «aquesta legislatura».

«Tenim un deure immens: fixar les vies per concretar l'exercici del dret a l'autodeterminació en el termini més breu possible i, en el marc d'aquest acord nacional, jo defensaré que en aquesta legislatura s'acabi tornant a exercir el dret a l'autodeterminació», va anunciar Torra. Posteriorment, fonts de l'entorn del president van precisar que votar no necessàriament significa un nou referèndum unilateral, sinó que podria passar per unes eleccions plantejades en clau «plebiscitària».

En qualsevol cas, la proposta de Torra va generar malestar i inquietud a les files d'ERC, que desconeixia que faria aquest anunci durant el ple. Fonts republicanes van assegurar que Torra no havia explicat la proposta als seus propis consellers, ni tan sols al vicepresident del Govern i coordinador d'ERC, Pere Aragonès. Per això, durant el ple, el president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià, es va desmarcar de Torra i va advertir que ara «no és el moment de posar dates» a l'exercici de l'autodeterminació, tot i que va garantir que el seu partit «valorarà» la proposta. Fins i tot la CUP, a través d'unes declaracions de la diputada Natàlia Sànchez, va manifestar que és «arriscat i poc útil» marcar «dates» per exercir l'autodeterminació.

Fonts de l'entorn del president van indicar que, a més de la reunió oficial de dimarts, dimecres hi va haver una reunió discreta de Torra amb els consellers per comentar les línies generals del discurs al Parlament. Entre elles, però, no hi havia la proposta d'exercir l'autodeterminació aquesta legislatura, expliquen fonts republicanes. En canvi, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, va afirmar que, encara que no se'n coneixien tots els detalls, la proposta estava «treballada i consensuada» entre JxCat i ERC.

Per la seva banda, fonts del grup parlamentari de JxCat van admetre que també desconeixien la proposta i van explicar que demanaran una reunió a Torra i a l'expresident Carles Puigdemont per tenir-ne tots els detalls, si bé defensen que el president de la Generalitat tenia tot el seu dret a no explicar la proposta per endavant.

ERC trasllada el seu malestar

Al final de la sessió, Torra i Aragonès es van reunir a la zona de despatxos institucionals per abordar l'assumpte, amb la presència de Budó (JxCat). Segons fonts d'ERC, Aragonès va mostrar en aquell moment a Torra el «malestar» i la «inquietud» del seu partit per no conèixer prèviament que plantejaria una proposta sobre l'autodeterminació.

D'altra banda, després dels aldarulls de les últimes nits, Torra va anunciar durant el ple que «s'haurà d'investigar fins al fons per saber qui hi ha darrere dels incidents» i va demanar fer «autocrítica» per les càrregues de Mossos d'Esquadra. També Sergi Sabrià va dir que «una policia democràtica no atropella».

Peticions de dimissió

Des de l'oposició, la portaveu de Cs, Lorena Roldán, va dir a Torra que no és «digne» del càrrec i li ha retreure que en lloc d'aturar la violència doni les gràcies per la «feina» dels «comandos».

Per la seva banda, el líder del PSC, Miquel Iceta, va retreure a Torra que posi «la independència per damunt la convivència». «Faci un pas al costat i marxi», li va etzibar. Iceta va augurar que Catalunya «no deixarà de ser una autonomia en els propers tres anys», i per això va demanar-li que no torni al camí de l'autodeterminació sinó que es limiti a garantir la convivència i la seguretat i defensi el govern.

També la presidenta de Catalunya en Comú Podem, Jessica Albiach, va lamentar veure el Govern «sense horitzó ni direcció», i per això va demanar la dimissió de Torra. «Sigui honest i reconegui que prefereix ser activista abans que president», va demanar. En aquest sentit, la representant dels comuns va criticar que el ple d'ahir fos «un aparador electoral» i que Torra no hagués convocat els partits per fer una reunió allunyada dels focus per poder garantir un «diàleg real».

El líder del PPC, Alejandro Fernández, que també va exigir la dimissió de Torra, i va reclamar als joves catalans que aquests dies estan protestant als carrers que no «lliurin l'ànima a cap polític». També va avisar al president de la Generalitat que «ningú reconeixerà el dret a l'autodeterminació» i li va demanar que sigui «conscient de la realitat».

Des de la CUP, Carles Riera va criticar l'actuació policial i que els Mossos atropellessin un manifestant a Tarragona. Com que aquesta crítica també l'havia fet Sergi Sabrià (ERC), Riera li va demanar que se sumi a la petició de compareixença de la cúpula del cos, i va avisar a Torra i a Aragonès que la seva legitimitat és fràgil: «Facin un viratge a l'altura de les circumstàncies, o si no, vagin-se'n», va demanar.

Per la seva banda, Albert Batet (JxCat) va carregar contra Ciutadans, PSC i PP, i els va preguntar: «Els independentistes tenim dret a existir? Tenim dret a pensar? Tenim dret a voler ser una república? Tenim dret a voler parlar de sobirania? A no voler un rei? A voler l'autodeterminació de Catalunya».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook