L'àrea de Presidència de la Generalitat va encarregar ajuda logística als CDR perquè Quim Torra, al qual anomenaven "Gandalf", es tanqués al Parlament durant una ocupació de la cambra catalana en resposta a la sentència del procés, segons va revelar a la Guàrdia Civil un dels detinguts.

Així consta en la declaració, a la qual ha tingut accés Efe, que va prestar davant els agents de l'institut armat un dels CDR que està en presó preventiva per ordre de l'Audiència Nacional, acusat d'un delicte de terrorisme per formar part d'una cèl·lula que va preparar sabotatges en instal·lacions i edificis públics.

En l'interrogatori, del 25 de setembre passat, el detingut va explicar que se li havia encarregat la seguretat informàtica d'una hipotètica ocupació del Parlament després de la sentència del Suprem, uns plans que "venien de part de presidència" i que incloïen que "Quim Torra (amb nom clau Gandalf) es quedés tancat a dins per al dia D".

Segons el detingut, l'encàrrec "no venia del CDR, sinó que era d'un moviment més burgès", i la intenció era que facilités ajuda logística per "garantir les comunicacions una setmana" al Parlament, sense "límit de despeses".

El detingut, F.J., que va col·laborar amb el CDR pels seus coneixements informàtics, ha avisat que es necessitaven dos emissors i un receptor potents, segons la seva declaració, i va exigir conèixer les persones de les quals procedia l'encàrrec "per assegurar-se que les seves intencions eren reals", però mai va tornar a tenir notícies sobre aquest assumpte.

En un informe policial inclòs en el sumari de la causa, a què ha tingut accés Efe, la Guàrdia Civil detalla que va ser el detingut Xavier B. que va comunicar als membres dels CDR que "un grup secret, anomenat CNI català", que comptava amb recursos econòmics i capacitat per mobilitzar milers de persones, li havia encarregat la infraestructura logística necessària per "ocupar el Parlament i defensar-lo posteriorment".

Segons l'informe, basat en les converses telefòniques intervingudes, l'encàrrec "va ser assumit pel ERT" -Equip de Resposta Tàctica, unitat radicalitzada dels CDR a la qual suposadament pertanyien els detinguts- a finals de l'any passat, quan es trobaven en fase de "consolidació i expansió".

D'acord amb les converses intervingudes a Xavier B., l'ocupació del Parlament s'havia de dur a terme per la "porta principal, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior", i s'havia de "resistir" a l'interior una setmana, en què les comunicacions estarien garantides mitjançant antenes de llarga distància utilitzant dos pisos francs i la xarxa wifi d'establiments propers.

De fet, la Guàrdia Civil compta amb imatges d'un dels detinguts -J.R.- fent fotografies al Parc de la Ciutadella, en l'última Diada, i reunint-se amb dos més dels CDR a la tanca de seguretat del Parlament, del qual dedueixen que estaven duent a terme un "estudi de camp" de les mesures de seguretat de la càmera i del desplegament dels Mossos davant concentracions.

El mateix detingut va admetre davant la Guàrdia Civil que, després de la Diada, va estar analitzant amb altres dels detinguts les tàctiques de la policia catalana i van concloure que "una bona estratègia seria anar tirant a terra Mossos d'Esquadra, reduint-los i posant-los brides a manera de manilles", encara que va precisar que aquest "no era el moment de realitzar aquesta acció".

En la seva declaració davant l'institut armat, F.J. va explicar també que va estar en reunions del Centre de Coordinació, unitat dels CDR que havia de donar resposta davant d'emergències, i que només va participar en una acció el 21 de desembre, amb motiu de les protestes per la reunió del Consell de Ministres de Pedro Sánchez a Barcelona.

En aquesta trobada, afegeix el detingut, li va trucar una persona que assegurava estar en contacte amb Quim Torra i que li va advertir que aquest "no podia parlar".