La Guàrdia Civil sospita que dos membres dels CDRs investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional, concretament del «nucli productor», encarregat de la preparació i manipulació d'explosius, haurien col·laborat amb un altre grup violent anomenat Escamots que pretenien actuar entre desembre i febrer del 2020. Així es desprèn d'una de les converses que han intervingut a Eduard Garzón, que consta en el sumari de l'operació Judes. Es tracta de la conversa que va tenir aquest investigat -en presó provisional- amb una persona que es fa dir Erik el 19 de setembre, abans de la detenció de nou CDRs.
En aquest cas concret, els investigadors van col·locar un dispositiu al vehicle de Garzón des d'on van poder escoltar com comentava al seu interlocutor que el dissabte 21 de setembre assistiria a una reunió amb «el grupet dels Escamots». «Es parlarà de tot el que ve ara, perquè els Escamots no hi seran fins al desembre, gener, febrer», afirma l'investigat.
L'operació Judes contra els Comitès de Defensa de la República ha revelat l'existència d'«un nucli productor» d'explosius encarregat de fabricar substàncies com termita o nitrocel·lulosa. Un dels seus membres, Jordi R., va admetre davant el jutge que es dedicava a fabricar-los, si bé va negar que pretengués utilitzar-los. «Em penedeixo molt d'haver fet el que vaig fer», va començar la declaració del detingut davant del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón el passat 26 de setembre, dia en què el magistrat va acordar el seu ingrés a la presó provisional per un delicte de terrorisme, entre d'altres.
Fotografies sospitoses
Els CDRs acusats de planejar sabotatges amb explosius havien fotografiat agents i edificis de la Guàrdia Civil, vehicles policials sense logotip i instal·lacions sensibles com torres d'alta tensió, que els investigadors sospiten podrien ser potencials objectius. Així ho sosté la Guàrdia Civil en un informe que consta en el sumari. Segons el jutge, els detinguts es dividien en un grup encarregat de preparar explosius a laboratoris clandestins i un altre que havia de portar a terme l'execució de l'acció i recopilar informació sobre els possibles objectius per tal de perpetrar actes amb un caràcter «netament subversiu i desestabilitzador» per «alterar greument la pau pública».
Alguns dels CDRs detinguts en l'operació de la Guàrdia Civil pensaven que tenien dins del grup un «traïdor» i creien que el CNI els estava hackejant. Així es desprèn d'algunes converses de Ferran Jolis, el que tenia previst muntar l'operatiu de comunicacions en l'assalt al Parlament, i Jordi Solà, que va comprar components per fabricar explosius i va estar assajant amb ells.
En un altre ordre de coses, Ferran Jolis, un dels CDRs a la presó acusats de preparar actes de sabotatge, va declarar davant el jutge de l'Audiència Nacional que el grup planejava tancar-se al Parlament almenys cinc dies en els quals el president català, Quim Torra, «volia declarar la indepèndència». Durant l'interrogatori, F.J. va afirmar que el pla per ocupar el Parlament «venia de Presidència» i que l'havien de finançar els del «CNI català». «Em van dir que no em preocupés perquè de diners n'hi havia», va afegir.
«El que jo vaig entendre és que Torra estava d'acord a ocupar el Parlament de manera pacífica, que els deixarien entrar i es tancarien allà tots», va detallar el CDR detingut, que va insistir que finalment va desistir de participar en el projecte.
El president de la Generalitat va negar «cap relació» amb els CDRs detinguts i va demanar que «s'aclareixi sota quines condicions» es van produir les detencions dels activistes dels CDRs i va exigir que es preservi en tot cas el seu dret de defensa.
