18 de novembre de 2019
18.11.2019

Quim Torra: "Sí, vaig desobeir. Era impossible complir una ordre il·legal"

El president afirma que la JEC no és un òrgan "superior jeràrquic" per donar-li ordres

18.11.2019 | 09:00
Quim Torra: "Sí, vaig desobeir. Era impossible complir una ordre il·legal"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que va "desobeir" la Junta Electoral Central (JEC) en relació a la demanda de retirar la pancarta del Palau de la Generalitat durant la campanya del 28-A perquè era "impossible" complir una ordre "il·legal".

En la seva declaració com a acusat, en què només ha respost al seu advocat Gonzalo Boye, que ha demanat que es mantingués durant el judici el seu tractament de 'Molt Honorable', Torra ha defensat que va complir el deure com a president de la Generalitat de defensar "els drets i llibertats dels ciutadans" i que no permetrà mai "que siguin vulnerats i trepitjats". Torra ha conclòs que la JEC no és un "òrgan jeràrquic superior" a la figura del president de la Generalitat i ha qualificat el cas com una "vulneració" de la llibertat d'expressió i una "censura".

Concretament, ha constatat que la JEC "no és un òrgan jeràrquic superior" i que en ser unes eleccions espanyoles, la Generalitat no tenia "cap participació en el procés electoral".

De fet, Torra ha acusat la JEC de voler portar-lo a una "disjuntiva molt clara", la d'obeir un mandat "il·legal" o bé fer-lo "prevaricar". Ha afegit que es va intentar que incorregués en un delicte de presumptes coaccions si es pretenia que Torra ordenés la retirada d'estelades, llaços grocs o pancartes del edificis públics.

Preguntat pel seu advocat sobre per quin motiu va penjar la pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, Torra ho ha justificat perquè "existeix" a la societat catalana un "gran consens" sobre la no judicialització del conflicte polític català.

Ha recordat que el Parlament va rebutjar en dues ocasions proposicions de llei que reclamaven la retirada de la pancarta i que si l'haguessin retirat s'hauria "donat la raó" als grups que eren contraris a l'exhibició de la simbologia. També ha parlat de posicionaments internacionals a favor d'una resolució a través de la política.

"Nego que els llaços grocs siguin partidistes"

Sobre la diferència entre els llaços grocs i les estelades, Torra ha dit que els llaços tenen l'origen històric duran ta Guerra de Successió a Catalunya i que es va utilitzar en altres ocasions històriques. Ha defensat que no és un "símbol de propaganda o partidista" perquè va "més enllà dels partits" i que, com que defensa un "desig de justícia", hauria de ser "patrimoni" de qualsevol estat democràtic de dret. "Nego que els llaços grocs siguin partidistes o propaganda", ha conclòs.

En el cas de les estelades, ha dit que són un símbol reconegut pel Parlament, i per tant, legal que simbolitza l'anhel de "llibertat, democràcia i acció no violenta". Ha dit que el concepte "presos polítics" no correspon a cap partit polític en concret perquè l'utilitzen formacions diferents.

El president de la Generalitat ha lamentat que l'ordre de la JEC "no era clara" i ha dit que tot i reclamar aclariments, l'organisme va respondre amb més "ambigüitat" fins que els va instar a treure tota la simbologia.

Torra ha confessat que de la JEC va entendre que acabaria en un judici perquè se'l "amenaçava" i sabien que era "impossible complir amb una ordre il·legal". "Jo no podria prevaricar i sabien que acabaríem aquí. Així ho vaig entendre jo", ha manifestat.

Finalment, ha argumentat que no sap a que es refereixen quan se l'acusa de no haver prestat auxili i ha criticat que en la base d'instrucció del procediment no se'l va preguntar sobre aquest suposat delicte.

Els policies no saben quan es va penjar la simbologia

Després de Torra, dels onze policies de la Brigada d'Informació que havien de declarar, les acusacions han renunciat a set d'ells, dos dels quals ho havien de fer per videoconferència, a causa del retard en l'horari previst i la reiteració en les seves versions.

Els quatre que han declarat han explicat que els van ordenar anar davant d'edificis de la Generalitat per fotografiar si hi havia simbologia a les façanes. Van anar entre el 19 i el 22 de març al Palau de la Generalitat i a les conselleries d'Interior, Governació i Empresa. En resposta a la defensa, tots han explicat el mateix: que no saben quan es va penjar la simbologia ni qui la va penjar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook