L'Audiència Nacional ha anul·lat les actuacions de presó de quatre dels set CDR empresonats per terrorisme, en considerar que no se'ls va proporcionar informació essencial en les vistes breus en què es va acordar la presó i obliga al jutge a celebrar-les de nou, la qual cosa no implica que quedin en llibertat.
De fet, el jutge Manuel García Castellón ha emplaçat per demà mateix aquests quatre CDR -Guillem Xavier Duch, Eduardo Garzón, Xavier Buigas i Alexis Codina- per celebrar de nou les vistes breus de l'article 505 de la Llei d'enjudiciament criminal, previstes per a la adopció de mesures de presó, han informat fonts jurídiques.
La secció segona del Penal ha adoptat aquesta decisió en un acte que es basa en la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en recents sentències i que estableix que, en causes que estan sota secret, el jutjat ha d'aportar una mínima informació essencial en nom de garantir el dret de defensa, "compaginant si és el cas amb el secret".
Els magistrats no entren a valorar si hi ha motius de fons per enviar-los a la presó, però entenen que les actuacions han de retrotraure al moment en què se'ls va posar a disposició del jutge després de la seva detenció.
El termini de la detenció, segons l'acte de la Sala, començaria a comptar des del moment en què se'ls torni a posar a disposició del jutge.
Després d'aquestes noves vistes breus, el jutge instructor haurà de decidir si procedeix la seva posada en llibertat o, per contra, seguint el procediment legalment previst, considera que ha de mantenir la presó provisional, per a això haurà de dictar noves actuacions.
La Sala estima d'aquesta manera parcialment els recursos d'apel·lació interposats per aquests quatre CDR i les defenses dels quals van fer aquesta al·legació en la vista celebrada el 13 de novembre, mentre que falten per resoldre els d'altres tres recurrents, Ferran Solís, Jordi Ros i Germinal Tomàs Abueso.
El tribunal -integrat per María José Rodríguez Duplá, Fernando Andreu i Maria Fernanda García- destaca que en aquest cas, a la falta d'una informació mínimament detallada sobre el motiu de la detenció, es va unir la denegació per part de jutge de l'accés a qualsevol una altra informació de les actuacions.
Es tracta, segons la Sala, d'una "conjunció d'elements" que impliquen "una indefensió evident, a més de la infracció d'un dret essencial en el procediment legalment regulat d'instauració de la mesura judicial de presó"
Per prendre aquesta decisió, els jutges han visionat la gravació de les vistillas i han comprovat que les defenses van formular des del seu inici una insistent protesta per vulneració del dret d'accedir als elements essencials de les actuacions.
Les defenses van denunciar també en els seus recursos que el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, en demanar l'ingrés a la presó, va fer en les vistes breus un al·legat "genèric" i "estereotipat" sense aportar dades o indicis de suport.
A la vista d'apel·lació, el fiscal es va defensar manifestant que, tot i no tenir en aquell moment els detinguts aquesta informació "essencial" de la causa, posteriorment es va aixecar el secret i van poder conèixer-lo.
Els magistrats opinen al respecte que aquesta circumstància no esmena ni dóna validesa a l'acte processal en què es decreta la presó i en el qual la part afectada pot desplegar, davant de la petició del fiscal, "el seu arsenal de defensa per impugnar la situació de privació de llibertat ".
D'altra banda, el tribunal considera que el secret de sumari té empara legal, ja que va ser decretat per l'instructor com una mesura necessària per preservar i salvaguardar els resultats de la investigació davant la complexitat de les diligències en curs per delictes de terrorisme, per la qual cosa es tractava d'una causa que exigia aquesta "cautela".
