«Sí, vaig desobeir la JEC». El president de la Generalitat, Quim Torra, va reiterar davant del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, el que ja havia dit en la seva declaració, i va admetre sense embuts que havia no havia fet cas de l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar les pancartes amb el llaç groc i a favor dels independentistes presos dels edificis públics durant la campanya electoral del 28 d'abril. A la pregunta del seu advocat, Gonzalo Boye, sobre si va complir «sí o no» l'ordre de la JEC, Torra va ser taxatiu: «No, no la vaig complir. Diguem-ho d'una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d'aquesta sala ho saben, era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència». El cas va quedar, ahir, vist per a sentència.

Torra va ajustar-se a la idea de dibuixar una JEC prevaricadora i censora. Com ja va fer en fase d'instrucció, va argumentar que les ordres de la JEC perquè retirés els llaços grocs dels edificis públics no s'ajustaven a la llei perquè aquest no és un òrgan «superior jeràrquic» al cap de l'executiu català i que, en tot cas, la junta electoral provincial era la competent.

Segons el seu parer, la JEC va actuar de manera «omnipotent i omnipresent» i el «va amenaçar», cosa que demostra que es tracta d'un cas de «censura» i de vulneració del dret a la llibertat d'expressió.

Defensar drets i llibertats

«Jo, com a president de la Generalitat, tenia el deure de defensar els drets i llibertats dels meus conciutadans, que en aquest país han costat molt obtenir i no permetré mai que siguin vulnerats o trepitjats», va afegir Torra.

En aquesta línia, el president va recordar els comentaris públics de dos integrants de la JEC, alguns d'ells «despectius» cap a l'independentisme: «Per això vam presentar la querella en contra seu, entenem que han prevaricat. Del que es tractava era de dur el president de la Generalitat avui aquí (al banc dels acusats)», va dir.

«Censura total»

Torra va al·legar a més que les ordres de la JEC no eren clares, ja que per exemple en el seu primer escrit el comminaven a treure els llaços grocs «o» les estelades, de manera que les van impugnar, davant del qual, de manera «sorprenent», aquest òrgan responia cada vegada amb una major «ambigüitat», fins a buscar la «censura total» perquè es traguessin tots els emblemes dels edificis públics.

«Això era un acte de censura. No estava disposat a permetre-ho», va asseverar Torra, que va declarar que va sentir que la JEC l'amenaçava amb les seves instruccions: «Vaig entendre que acabaria aquí. La JEC havia pres una decisió en la qual se'm comminava i amenaçava, sabent perfectament que no era possible prendre una decisió il·legal perquè no volia prevaricar i que acabaria aquí».

Preguntes de la defensa

Torra només va respondre a les preguntes de la defensa. No així a la Fiscalia i a l'acusació popular exercida per Vox. A aquests últims Torra els va titllar de «franquistes», un fet que va obligar el president de la sala a cridar-li l'atenció advertint-lo que no acceptava «desqualificacions». Sobre això, Torra va afegir que no considerava que dir-los «franquistes» fos una «desqualificació».

La Fiscalia va mantenir la seva petició d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per al president de la Generalitat. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va elevar a definitiva la seva petició de condemna per Torra, de la mateixa manera que l'acusació popular exercida per Vox, que sol·licita dos anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic i una multa de 72.000 euros per al president de la Generalitat.

També la defensa de Torra va mantenir la seva petició d'absolució del president català, que considera no va incórrer en un delicte de desobediència perquè la Junta Electoral Central no tenia competències per ordenar-li retirar els símbols de suport als polítics presos dels edificis públics.

Les parts van exposar les seves conclusions davant del tribunal, després que s'haguessin anul·lat les testificals previstes per a la tarda -de la delegada de Govern, Teresa Cunillera; la exportaveu de la Generalitat Elsa Artadi; el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el síndic de greuges, Rafael Ribó-, perquè Vox, l'acusació que les proposava, hi va renunciar. En el seu al·legat final, Torra es va proclamar ahir víctima d'un «judici polític» i sense garanties que busca «alterar el panorama català», encara que va advertir que una eventual condemna no servirà per canviar la «voluntat» ni el «destí» del poble de Catalunya.

«Benvinguda sigui la condemna»

El president de la Generalitat va assegurar que la sentència «no canviarà la legitimitat» dels membres de Parlament que el van elegir: «Si per defensar els drets dels meus compatriotes he de ser condemnat, benvinguda sigui la condemna». «Aquest tribunal em pot condemnar, sí, em podeu condemnar, però no canviarà la legitimitat dels que em van triar. Em poden condemnar, sí, però no canviareu en absolut el compromís que tinc assumit amb el poble de Catalunya. Em poden condemnar, però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya. Em podran condemnar, certament, però no canviareu el destí d'aquest país. La democràcia guanya sempre», va sentenciar Quim Torra. "La llibertat acabarà guanyant sempre en aquest país. I davant la història recordeu que la vostra condemna serà la vostra condemna", ha emfatitzat Torra, dirigint-se al tribunal, abans de concloure el seu al·legat amb l'expressió "Visca Catalunya lliure".