El president de la Generalitat, Quim Torra, va viatjar ahir a Waterloo per reunir-se amb l'expresident Carles Puigdemont i abordar els escenaris polítics que s'obren a partir d'ara, després de la sentència del procés, les eleccions del 10-N i el judici per desobediència al president.

La reunió va ser de caràcter «privat» i no figurava ahir en l'agenda oficial del president català. La trobada es produeix en ple inici dels contactes entre les forces independentistes amb representació al Congrés -ERC, JxCat i la CUP- per intentar coordinar la seva estratègia de cara a la investidura de Pedro Sánchez.

A més, la cita ve marcada pel judici celebrat a Torra, que pot ser inhabilitat per haver desobeït una ordre de la Junta Electoral de retirar llaços grocs dels edificis públics de la Generalitat abans de les eleccions generals del 28 d'abril.

La seva hipotètica inhabilitació podria precipitar un avançament electoral a Catalunya i comportaria, d'entrada, que l'actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, assumís el timó de la Generalitat fins a la investidura d'un altre president.

Posteriorment, l'expresident de Generalitat Carles Puigdemont va llançar un avís velat al candidat del PSOE, Pedro Sánchez, advertint que un govern «no és només una investidura», sinó «també els seus pressupostos».

A Twitter, Puigdemont va enllaçar una informació en la qual es diu que Brussel·les avisa del risc que Espanya no compleixi amb els objectius de dèficit i deute per al proper any amb el missatge següent: «Un govern no és només una investidura, són també els seus pressupostos, i de moment només sabem que Europa diu que s'hauran d'ajustar per complir els objectius de dèficit i deute».

Abans de les eleccions del 28-A, la formació d'Puigdemont, JxCat, va rebutjar -com ERC- la tramitació al Congrés dels Diputats dels pressupostos de l'Executiu de Pedro Sánchez, el bloqueig dels quals va precipitar l'avançament electoral del mes d'abril.

Rebuig a l'ambaixadora

El partit nacionalista flamenc, l'N-VA, ha rebutjat reunir-se amb l'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, i li ha reclamat parlar de la situació a Catalunya de manera «oberta» i «transparent» al parlament flamenc.

Des de l'ambaixada confirmen que van rebre una carta de «queixa» de tres diputats flamencs i que, per això, Larrotcha els va convidar a un esmorzar privat per discutir l'afer català, però que encara no han rebut resposta. Un dels tres, Karl Vanlouwe, assegura en declaracions a l'ACN que l'N-VA no «participarà en cap reunió informal" fins que la representant espanyola no vagi a la cambra flamenca.

«Ambaixadors d'altres països han vingut al parlament flamenc, però desafortunadament no l'espanyola», lamenta. Vanlouwe va ser un dels impulsors de la resolució aprovada per unanimitat al parlament flamenc arran de la condemna del Tribunal Suprem als líders independentistes. El document exigia al ministre-president de Flandes, Jan Jambon, que reclamés explicacions a l'ambaixadora espanyola.

Els equips de Larrotcha i Jambon ja estan en contacte per mantenir aquesta trobada en les pròximes setmanes, però encara no s'ha concretat una data per qüestions d'agenda.

Tot i negar-se a mantenir una reunió amb Larrotcha a porta tancada, Vanlouwe espera que Jambon i Larrotcha sí que ho puguin fer. El diputat flamenc espera que el missatge de la representant espanyola en aquesta trobada sigui que el govern espanyol està disposat a iniciar un «diàleg» amb Catalunya.

Carta de Larrotcha

A principis de novembre, l'ambaixadora va contestar per carta a les queixes dels tres diputats de l'N-VA per la «sentència desproporcionada» del Tribunal Suprem contra els independentistes. A la missiva, Larrotcha critica que aquestes afirmacions són «injustes, esbiaixades i que no representen» l'estat espanyol.

Si bé afirma que no pot comentar la sentència de l'1-O per la separació de poders, Larrotcha defensa que «desobeir el Tribunal Constitucional, aprovar lleis per derogar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia i fer un referèndum il·legal» és «un delicte». «No han estat condemnats per les seves idees polítiques», destaca.

D'altra banda, Larrotcha explica a la carta que les protestes a Catalunya van resultar «violentes en molts casos», causant ferits entre els ciutadans i més de 300 membres de les forces de seguretat.