El Tribunal Suprem (TS) va revocar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava l'adjudicació del servei de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona a una empresa publicoprivada i ha avalat la constitució d'aquesta companyia mixta, que lidera Agbar.

Aquesta empresa està formada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en un 15% per Criteria, i és l'encarregada de prestar serveis com el subministrament d'aigua potable, l'abastament d'aigua en baixa o la depuració d'aigües residuals a la regió metropolitana.

El Suprem estima els recursos presentats per la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), Aigües de Barcelona i l'Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua i tomba l'anterior decidida de l'TSJC, que el 2016 va anul·lar l'adjudicació realitzada el 2012 per via directa a l'empresa mixta per gestionar el cicle integral de l'aigua de l'àrea de Barcelona.

El TSJC va anul·lar aquesta adjudicació en estimar diversos recursos contenciosos administratius contra aquesta assignació, entre els quals el presentat per Aigües de València, en considerar que es va produir de forma directa mitjançant la creació d'una societat mixta sense publicitat ni concurrència.

A quatre sentències que han estat notificades aquest dimecres a les parts, el Suprem dona suport a la justificació de necessitat, al·legada per les entitats recurrents, d'atorgar el contracte a un empresari determinat, sense que hi hagués una alternativa o substitut raonable, i sense que l'absència de competència sigui el resultat d'una restricció artificial dels paràmetres d'adjudicació de la concessió.

L'Alt Tribunal recorda a més que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la Llei de Règim Local de 1950 i que aquesta competència no suposa l'assumpció automàtica de el servei d'abastament d'aigua, en contra del que sostenen les parts que van denunciar l'adjudicació.

La sentència també confirma la plena competència de l'Estat per atorgar la concessió d'aigües a Aigües de Barcelona SA, concessió que va tenir lloc el 1953 i que «de cap manera es pot entendre com a provisòria», ja que el servei no havia estat municipalitzat i els intents en aquest sentit el 1966 i 1982 duts a terme per l'Ajuntament de Barcelona i la corporació metropolitana no van aconseguir aquest fi.

El text avala així mateix la legalitat del procediment emprat per l'administració per adjudicar el servei -el negociat davant el de concurrència-, ja que aquest es troba emparat al text refós de la Llei de Contractes de Sector Públic.

Tot i la sentència de fa tres anys del TSJC, Aigües de Barcelona ha continuat gestionant el servei d'aigua a l'Àrea Metropolitana, ja que la sentència no era ferma i era possible interposar recurs de cassació, que finalment ha estimat el Suprem.

Queixes i celebracions

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir ahir sobre la sentència de Tribunal Suprem que «ens ha sorprès molt i no ens agrada». En declaracions als mitjans, Colau va dir: «Hem conegut una notícia que ens ha sorprès: que el tribunal Suprem ha revocat a l'primera sentència que va sortir del TSJC que en una primera sentència va dir clarament que la privatització de les aigües de Barcelona a través de la societat mixta metropolitana no s'havia fet correctament».

Per la seva banda, tant Aigües de Barcelona com Agbar van celebrar la decisió del Suprem. «»portarà estabilitat institucional i seguretat jurídica» contra l'emergència climàtica i la gestió de recursos hídrics, van assegurar.