El Govern va derogar, ahir, el decret de 2009 que impedia el desenvolupament de les renovables a Catalunya i, al mateix temps, va completar diversos canvis legals perquè es puguin tramitar instal·lacions eòliques i fotovoltaiques en 13 mesos, tot això per agilitar la implantació d'aquestes energies. La derogació d'aquesta norma era una demanda històrica del sector, i el Govern ha aprofitat el nou decret llei per anar més enllà i introduir canvis en la llei catalana d'urbanisme. D'aquesta manera, la Generalitat pretén que la normativa actual «deixi d'obstaculitzar» la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics, va assegurar la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón.

Catalunya arrossega una aturada eòlica des de 2013 i actualment té una potència instal·lada d'uns 1.286 megawatts (MW) en eòlica i de tot just uns 300 MW en fotovoltaica. La consellera va explicar que el Principat tenia fins ara «una espècie de cotilla» que frenava la implantació de renovables, i que per aquesta raó s'ha eliminat l'anomenat mapa eòlic, que obligava que qualsevol parc superior a 10 MW s'hagués de situar a les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritàries (ZDP). El nou decret, que ha de ser convalidat en el termini d'un mes pel Parlament, crea un nou procediment per tramitar parcs eòlics i fotovoltaics de fins a 50 MW -la tramitació dels de major potència és competència de l'Estat-, de manera que des de la sol·licitud a l'inici de les obres el projecte podrà tramitar-se «en 13 mesos».

El director general d'Energia, Pere Palacín, va matisar, però, que aquest serà el termini «ideal» en el cas que el sol·licitant tingui tota la documentació preparada. En qualsevol cas, per facilitar les coses, la Generalitat habilitarà una finestreta única des de la qual es tramitaran totes les autoritzacions: l'ambiental, la urbanística i l'energètica. Una altra novetat del decret aprovat és que potenciarà les petites instal·lacions destinades a l'autoconsum a zones urbanes, com les plaques fotovoltaiques als terrats dels edificis, que podran tramitar-se amb facilitat sempre que l'altura de les instal·lacions no s'elevi més d'un metre sobre el límit de remunta de l'edifici. La normativa actual establia que les plaques fotovoltaiques només podien fer-se en terrenys contigus a zones d'ús industrial amb una ocupació màxima de sis hectàrees, o al costat de edificacions agrícoles o ramaderes, amb una ocupació màxima de tres hectàrees. D'altra banda, el nou decret impedirà situar instal·lacions renovables en aquelles parts del territori que formen part de la xarxa Natura 2000, encara que amb excepcions.

Quan un promotor tramiti una sol·licitud d'instal·lació renovable, una ponència integrada per personal de medi ambient, energia i urbanisme de la Generalitat haurà de dir-li en un termini màxim de tres mesos si el projecte és viable o si ja d'entrada s'aprecien elements insalvables. Amb tots aquests canvis, la Generalitat considera que les renovables podran desenvolupar a Catalunya "al mateix nivell" que en altres comunitats.

I és que Catalunya s'ha proposat tenir l'any 2030 una potència instal·lada d'uns 14.000 megawatts en eòlica i 6.000 més en fotovoltaica.

Pel que fa al concurs eòlic adjudicat 2010, de quals només queda viva la zona adjudicada a Gas Natural -ara anomenada Naturgy- ja Alstom Wind -ara integrada en General Electric-, que suma 90 megawatts, el Govern recorda que té l'obligació legal d'autoritzar aquest parc eòlic, ja que prové d'aquell concurs.