El diàleg, per molt que se'l posi a la boca, no li convé al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè la resolució del conflicte català -polític, ara sí-, d'una forma civilitzada desactiva l'èpica discursiva i bona part del sex appeal electoral de JxCat, el partit de Carles Puigdemont. L'expresident i el president són l'enemic comú de PSOE i ERC, els dos partits que, amb Unides Podem, negocien la governació d'Espanya. Els socialistes saben que per fer baixar el suflé independentista Puigdemont, i Torra per extensió, han de sortir del tauler polític i a Esquerra, tips de ser botiflers entre indepes, no veuen el dia que això passi. Els postconvergents viuen electoralment de la crispació -la ràbia postsentència els va concedir un diputat més a les Corts-, d'aquí les constants apelacions de l'inquilí del palau de la plaça Sant Jaume a la desobediència, com la que feia ahir al Twitter per boca del teòric de l'activisme social i escriptor, l'estatunidenc Paul Engler, entrevistat a Vilaweb. «Si els catalans voleu guanyar heu de polaritzar molt més, escalar molt més, i acceptar alts nivells de sacrificis», repiulava d'Engler el president que l'1 d'octubre de 2018, a Sant Julià de Ramis, demanava als CDRs: «apreteu». En l'entrevista, l'escriptor també deixava anar: «Morir com un màrtir és inherent als moviments guanyadors. No es vol que passi, però és inevitable una vegada que augmentes la tensió». Torra apreta (de paraula) i ERC va fent, amb la mirada posada al segon capítol de la història: l'assalt a la Presidència de la Generalitat, que arribarà quan Torra i Puigdemont decideixin prémer el botó vermell i convocar eleccions.
A Catalunya, però, no es mourà res fins que no hi hagi govern a Madrid. Fonts coneixedores de la negociació entre PSOE, Podem i ERC apunten que la determinació de la cúpula socialista de tancar un acord que eviti una tercera convocatòria electoral és absoluta. El convenciment és que hi haurà govern d'esquerres, amb abstenció republicana i negociació política posterior sobre el cas català a dues bandes. A ERC saben que un executiu de Sánchez i Iglesias és l'única opció que els garanteix poder parlar d'alguna cosa (retinguin «pacte fiscal», «Catalunya és una nació», etcètera, conceptes que vindran abans que ningú pugui parlar de postprocés) i que no entorpirà la sortida de presó dels líders independentistes, lligada, això sí, al respecte escrupolós dels temps que marca la normativa penitenciària.
La història altra vegada
Si es materialitza la segona arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa, ERC, obligada a vendre cara l'abstenció, ja sap què li espera: JxCat els percudirà sense pietat el taló d'Aquil·les, l'haver-se avingut a fer president un dels supporters del 155. La dreta catalana indepe pressionarà el progressisme nostrat com el pall de paller nacionalista va collar els republicans en èpoques de governs tripartits. Aleshores la CiU d'Artur Mas, a partir d'atacs permanents a la catalanitat d'ERC, va aconseguir fer tremolar les cames dels Puigcercós, Carod-Rovira i companyia, que van acabar renegant de l'acord de finançament Montilla-Rodríguez Zapatero i de l'Estatut.
L'estratègia de JxCat variarà en funció de quina acabi essent la solució al cas judicial del líder de Waterloo, «don» Carles Puigdemont, segons el Tribunal de Comptes, que li ha fet arribar una carta per recordar-li que s'exposa a l'embargament de béns per haver destinat fons públics a pagar el referèndum il·legal de l'1-O de 2017. Amb un Puigdemont màrtir entrant a presó, l'èxit de JxCat a les urnes quedaria garantit, tot i que aquest escenari sembla poc probable a curt termini. En un context més plausible d'avenços tímids en la cosa catalana, el paper d'ERC esdevindrà no menys complicat.
A curt termini s'espera, també, que el Tribunal Superior de Justícia es pronunciï sobre la inhabilitació de Torra; si hi ha condemna, es poden desencadenar moviments bruscs al Parlament, en el benentès que ERC, que vol amortitzar Torra, Puigdemont i JxCat, contingui el característic tremolor de cames. El PSC, que ja compta els vots cedits de Cs, ho espera amb candeletes.
