El Govern valencià ha acollit amb escàs entusiasme una iniciativa aprovada pel Parlament fa pocs dies en què els partits que sustenten el Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) reclamen a l'executiu que posi en marxa les gestions necessàries per aconseguir la incorporació de la Comunitat Valenciana a l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) Pirineus-Mediterrani, de la qual formen part, entre altres territoris, Catalunya i Balears.

El Govern valencià sempre ha defensat que les resolucions que adopta el Parlament han de complir-se, però en aquest cas fonts de l'executiu apunten que sumar-se a l'Euroregió amb Catalunya no està entre les prioritats. Per això, tot indica que la proposició de llei aprovada pel Parlament a instàncies de Compromís i amb suport de PSPV i Unides Podem no trigarà a caure a l'oblit, ja que es considera que el moment polític, amb Catalunya al centre de tots els debats, no és el més adequat.

Això malgrat que els partits del Pacte del Botànic sostenen que la creació d'estructures de cooperació transfronterera són positives per promoure interessos comuns. De fet, actualment hi ha 68 euroregions, entre elles la de Pirineus-Mediterrani, constituïda el 2004 per a la cooperació, també política, entre Catalunya, les illes Balears i la regió francesa d'Occitània.

El seu objectiu és crear un pol de desenvolupament basat en la innovació i la integració social i econòmica. De l'Euroregió, que va presidir Quim Torra fins al passat mes de febrer, va decidir despenjar-se l'Aragó, que n'havia format part des dels seus inicis, en protesta per la decisió de Catalunya de frenar el lliurament de les obres d'art sacre de les esglésies de la Franja de Ponent que estaven en poder del bisbat de Lleida, però que reclamava el de Barbastre-Montsó. L'Aragó, governat pels socialistes, ja no ha tornat a l'Euroregió que en els seus inicis va impulsar l'expresident català Pasqual Maragall com a projecte de cooperació entre Catalunya, Balears i les regions franceses amb capital a Tolosa i Montpeller.

La proposta de Compromís, defensada al Parlament per la diputada Nathalie Torres, assenyala que no hi ha dubte que el territori valencià està estretament vinculat a aquesta Euroregió i les polítiques d'aquests territoris l'afecten. Torres va assegurar que aquest tipus d'iniciatives reforçarien la situació estratègica dels valencians dins de la UE. El diputat del PSPV José Chulvi va assenyalar que la iniciativa només busca major cohesió i vertebració i que el Parlament Europeu l'avala, i en el debat va fer una crida a la dreta a deixar enrere els complexes respecte a Catalunya.

Però les tres formacions de dreta (PP, Ciutadans i Vox) van carregar contra l'Euroregió. El diputat de PP Juan Carlos Caballero va defensar que la Comunitat Valenciana no pot subordinar-se davant ningú perquè té clara la seva identitat valenciana i espanyola, i va afegir que l'Euroreregió és només una mostra «del deliri separatista de Puigdemont, Torra i Junqueras». Per a la diputada de Cs Patricia García ja hi ha prou institucions que suposen un malbaratament de diners públics. La setmana passada, Ciutadans va presentar quatre preguntes al Parlament perquè el Govern expliqui si realitzarà les gestions. García veu un intent d'«acostar-se a un sentit d'identitat compartit amb Catalunya i Balears».

«Ens bolquen camions»

El diputat de Vox David García va assegurar que aquesta Euroregió és innecessària perquè els interessos valencians ja estan defensats per Espanya, i la Comunitat Valenciana no ha d'unir-se a regions «que quan se'ls creuen els cables ens bolquen camions, no intentin ficar-nos en uns països catalans de mentida », va dir.