Les juntes de tractament de les presons on compleixen penes els líders del "procés" es reuneixen aquest matí per aprovar la seva proposta sobre la seva classificació penitenciària, que podria permetre'ls sortides diàries, en una resolució que la Generalitat i la Fiscalia hauran de revisar.
El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat, Amand Calderó, compareixerà aquest matí en roda de premsa a la seu de l'organisme, on previsiblement donarà a conèixer la decisió de les juntes de les presons on compleixen les seves penes els nou líders independentistes condemnats per sedició pel Tribunal Suprem.
Després de conèixer-se la proposta de les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas Enric i Puig de les Basses, s'obre un termini de dos mesos perquè la Conselleria ratifiqui la resolució de la junta, un òrgan integrat per psicòlegs, educadors, treballadors socials i juristes i per un representant de l'administració catalana que compta amb vot de qualitat, però insuficient per imposar el seu criteri.
La junta tindrà en compte factors com la conducta a la presó, els hàbits laborals, el suport social i familiar o la manca d'antecedents per assignar als presos un dels tres graus penitenciaris: el primer, amb les mesures de control més restrictives, el segon -ordinari- o el tercer, que els permetria sortir diàriament i tornar a la presó només a dormir.
Res en la legislació impedeix que els líders del "procés" siguin classificats d'entrada en tercer grau -de fet un 40% dels reclusos sense antecedents ho són-, però la llarga durada de les seves condemnes dificulta que puguin beneficiar-se del règim obert de forma immediata: tot i que n'hi ha, són comptats els casos de presos amb penes de presó de dos dígits que ho han aconseguit.
El segon grau, però, pot flexibilitzar fins a igualar les seves condicions a les del règim obert, a través de dos supòsits del reglament -com l'article 100.2 que es va aplicar a Oriol Pujol o el 117, a Iñaki Urdangarin- que autoritzarien els presos a sortir de la presó durant el dia, principalment per a participar en activitats de voluntariat o treballar.
L'opció del règim ordinari flexibilitzat possibilitaria esquivar el control del Suprem: a diferència del tercer grau, en què l'última paraula la té el tribunal sentenciador, els articles del reglament penitenciari són revisats pel jutge de vigilància i els recursos s'esgoten en l'audiència de Barcelona.
En tots dos casos, pot ser clau el paper de la Fiscalia si decideix recórrer els beneficis penitenciaris, una posició que desperta recels en el Departament de Justícia per la bel·ligerància amb que el ministeri públic ha criticat la seva gestió dels polítics presos en anteriors ocasions.
De fet, en la seva memòria de l'any passat, la Fiscalia va qüestionar la imparcialitat de les autoritats penitenciàries catalanes per avaluar als presos un cop condemnats, al temps que criticava l'"anormal" presència de polítics catalans a la presó de Lledoners i les assídues manifestacions al voltant del centre.
