L'independentisme català afronta una setmana judicial decisiva amb la vista posada en un tribunal belga de primera instància que abordarà l'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels seus excosellers Toni Comín i Lluís Puig, i pendent de la sentència de Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras.
Puigdemont, Comín i Puig, fugits a Bèlgica des de 2017, compareixeran avui en una vista conjunta a porta tancada davant d'un tribunal de primera instància de Brussel·les per les euroordres reactivades contra ells pel Tribunal Suprem espanyol. La Justícia espanyola reclama Puigdemont i Comín per presumptes delictes de sedició i malversació, i Puig només per malversació.
Acompanyats pels seus advocats, han de respondre davant un tribunal neerlandòfon de la Cambra de Consell, primera instància encarregada de resoldre sobre l'euroordre reactivada després de la sentència del Suprem contra els líders del Procés pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
En principi, la cort tindrà quinze dies per dictar sentència, que es pot recórrer. Encara que és possible que la defensa dels polítics independentistes, representats a Bèlgica pels advocats Paul i Simon Bekaert, sol·licitin un ajornament fins que es conegui dijous, 19 de desembre, el desenllaç del segon aspecte judicial de la setmana.
Aquell dia, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la seva resposta a la qüestió prejudicial relativa a la suposada immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe però no consolidat que va presentar el Tribunal Suprem, a petició de la defensa del líder d'ERC.
L'advocat general del TJUE assignat al cas, el polonès Maciej Szpunar, les opinions del qual no són vinculants però solen orientar la decisió de tribunal, va concloure el passat 12 de novembre que Junqueras hauria d'haver estat considerat eurodiputat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus al maig i haver gaudit d'immunitat parlamentària. Tot i això, el jurista va afegir que aquesta decisió no tindria efecte, ja que el líder d'ERC ha estat condemnat a 13 anys d'inhabilitació, i va recomanar al TJUE que es declarés incompetent, ja que la decisió de la cort europea seria «inoperant».
El Suprem no va permetre que el líder independentista, jutjat llavors pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i en presó preventiva, sortís de la presó per «jurar o prometre acatament a la Constitució» davant la Junta Electoral Central.
