20 de desembre de 2019
20.12.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

La doctrina Junqueras

20.12.2019 | 01:00
La doctrina Junqueras

Ha estat de tal calibre la fava que acaba de rebre la justícia espanyola que l'haurien pogut sentir a la galàxia més llunyana, si hi hagués hagut algú escoltant. No per més freqüents aquests penosos episodis deixen de ser menys espectaculars. Perquè, en efecte, cal ser cec per no veure que la nova desfeta dels tribunals espanyols és de dimensions còsmiques. Nova entrega d'un trist rosari de terrabastades indignes de tot poder judicial que es preui. És el que tenen els afers «interns»: que t'han de desacreditar des de fora.

«Justícia espanyola»: curiós oxímoron, com qui diu «mort vivent», o «calma tensa». El seguim emprant mecànicament, per inèrcia i tradició, com si aquells dos mots poguessin anar de bracet sense grinyolar. D'«espanyola», ho és un tros llarg; de «justícia», ens ho podríem qüestionar molt legítimament. Perquè a Espanya hi ha grans jutges, que fan (en condicions ni fàcils ni grates) una feina inestimable i als que, com molts servidors públics honestos i complidors d'aquest país, no els podem estar més agraïts. Són ells la nostra millor garantia front dels abusos i greuges públics o privats. Però ja va essent hora que es reconegui, des de certes instàncies, que a la cúspide del sistema judicial potser hi ha alguna cosa que falla. En efecte, suposa un terrible contratemps, molt costós per al prestigi internacional, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, li hagi d'esmenar la plana al poder judicial espanyol per recordar-li que a un eurodiputat no se'l pot jutjar sense obtenir abans el suplicatori corresponent de l'Eurocambra. Que el joc del triler de la qüestió prejudicial, que Marchena va intentar amb greu turpitud, no hagi funcionat amb el TJUE, i per tant aquest acabi reconeixent que Oriol Junqueras tenia immunitat des de la seva proclamació com a electe, significa, òbviament, que el TS no el podia posar en presó provisional com va fer.

De retruc, reconeix també que Carles Puigdemont i Toni Comín (en situació parlamentària anàloga a Junqueras) gaudeixen de la mateixa immunitat, si bé seria imprudent arriscar-se a entrar en territori espanyol estant les coses com estan. El jutge Pablo Llarena, és cert, no els pot processar; la retirada de l'euroordre ja fa tard i en aquest cas no constitueix un possible abandonament del deure de perseguir el delicte (com ho fou el cop anterior), sinó una conseqüència obligada si el controvertit jutge no vol fer més el ridícul. Però el desig de posar Puigdemont a presó amenaça de passar per sobre de qualsevol consideració jurídica.

Així doncs, i ara, què? És defensable que el judici és nul i Junqueras ha de sortir de la presó immediatament, per una simple qüestió d'interpretació favorable als drets fonamentals trepitjats. Però també es pot pensar que és tard, havent-hi ja condemna, com algunes llumeneres pàtries comencen a suggerir per dissimular el fiasco i salvar la cara del TS. La indissoluble unitat d'Espanya dona per a molt, però el paper ja no ho aguanta tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook