L'Audiència Nacional ha acordat aquest dijous la llibertat sota fiança de Ferran Jolis i Alexis Codina, dos dels CDR detinguts el passat 23 de setembre en l'operació 'Judes'. Problemes amb la gestió de les fiances farà que no puguin sortir de la presó fins aquest divendres. Divendres passat al vespre, la sala penal de l'Audiència Nacional ja va acordar la llibertat sota la mateixa fiança per a tres detinguts més en el mateix operatiu, Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduardo Garzón, que també es trobaven en presó provisional a Soto del Real. L'Audiència Nacional manté presó incondicional per a dos dels set detinguts en aquella operació.

Ferran Jolis quedarà en llibertat pagant una fiança de 5.000 euros. Segons fonts de la defensa, l'Audiència Nacional ha estimat l'escrit en què demanaven la modificació de la seva situació personal.

En el sumari del cas, s'atribueix a Jolis la creació dels Equips de Resposta Ràpida (ERT). Segons es recull en el sumari, Jolis va declarar davant de la Guàrdia Civil que li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses per una ocupació "pacífica" del Parlament amb la intenció que el president de la Generalitat, Quim Torra, "s'hi quedés tancat el dia D".

Per la seva part, a Alexis Codina se li ha fixat una fiança de 10.000 euros. Segons els seus advocats, la resolució coneguda avui estima parcialment el recurs presentat per la defensa de Codina i conclou que aquest no tenia explosius al seu domicili, sinó "precursors". "No existeix en l'escorcoll del domicili la substància termita, sinó precursors de la mateixa", diu la resolució. El sumari del cas situa Codina com un dels membres del "nucli productor" d'explosius.

L'Audiència Nacional ha establert per a Jolis i Codina les mateixes mesures cautelars que va imposar als altres tres CDR que van ser alliberats sota fiança divendres passat, segons fonts del tribunal: hauran de comparèixer setmanalment al jutjat més proper la seva residència, se'ls prohibeix sortir de l'Estat i han de fixar un telèfon, un domicili i una persona de contacte per rebre qualsevol tipus de comunicació judicial.