03 de gener de 2020
03.01.2020

Els precedents de càrrecs públics inhabilitats per la JEC

Alcaldes i regidors ja han estat apartats de la seva acta en el passat

03.01.2020 | 19:03
Reunió de la Junta Electoral Central el mes de març de 2019

Quim Torra s'ha unit a la llista d'alcaldes i regidors que en els últims anys han estat apartats de la seva acta per incompatibilitat sobrevinguda, després que la Junta Electoral Central considera que eren "inelegibles" després ser condemnats a inhabilitació, encara que la sentència no sigui ferma.

Abans del cas del president de la Generalitat, la Junta Electoral Central (JEC) ha hagut de resoldre variades consultes d'ajuntaments que es preguntaven com actuar després de la condemna a un dels seus regidors, i a les seves successives resolucions ha anat marcant els límits d'aquesta inelegibilitat sobrevinguda.

Després de ser reformada el 2011, la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) va establir en el seu article 6.2 que són "inelegibles" els condemnats per delictes de "rebel·lió, terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat" quan s'estableixi la pena d'inhabilitació, encara que la sentència no sigui ferma.

En diversos acords, la JEC ha deixat clar que s'ha d'entendre per "delictes contra l'Administració Pública" els tipificats en el títol XIX del Codi Penal, entre els articles 404 i 445.

Aquí es troben, per exemple, la prevaricació, el suborn, el tràfic d'influències o la malversació pels quals van ser condemnats molts edils apartats dels seus càrrecs, però també està en aquesta llista la desobediència, el delicte comès per Quim Torra, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest òrgan va condemnar Torra a any i mig d'inhabilitació per desobediència per no fer cas de l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs en campanya electoral. A l'aplicar-li la JEC la inelegibilitat sobrevinguda, queda sense efecte la seva credencial de diputat autonòmic, necessària per ser elegit president de la Generalitat.

En una de les seves resolucions, de l'abril del 2019, la JEC explicava també a un ajuntament que no calia que hi hagués cap tipus de votació en el ple després d'una condemna a l'alcalde, ja que "la incompatibilitat sobrevinguda es produeix ex lege sense necessitat d'acord de la Corporació".

A més de la JEC, el Tribunal Suprem també es va pronunciar el passat mes d'abril sobre l'article 6.2 de la LOREG i va donar la raó a Cabildo Insular de Fuerteventura, que s'oposava al fet que un exalcalde condemnat a nou anys d'inhabilitació per prevaricació exercís com a conseller de la corporació insular.

El Tribunal Superior de Justícia de Canàries havia argumentat, en favor de l'exalcalde, que la seva condemna només li impedia exercir càrrecs d'àmbit municipal (la prevaricació la va cometre com a alcalde), però el Suprem va respondre que les penes d'inhabilitació per a aquest tipus de delictes convertien l'acusat en inelegible, com defensava la Junta Electoral Central.

El Suprem, recollint jurisprudència del Tribunal Constitucional, remarca la seva sentència en "l'exemplaritat social exigible a qui exerceix funció pública, sobretot si és representant dels ciutadans".

Segons la seva opinió, la reforma de la LOREG per establir la incompatibilitat sobrevinguda fins i tot sense sentència ferma té un sentit "omnicomprensiu", "fent honor a una major protecció de les institucions públiques".

"La societat contemporània reclama que ocupacions i càrrecs públics de base representativa no puguin ser ocupats per subjectes que hagin estat objecte d'inhabilitació especial després d'una condemna penal, independentment de l'àmbit de l'Administració Pública en què hagués tingut lloc la comissió de delicte", concloïa el Suprem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook