oc abans d'acomiadar l'any passat, a mitjans de desembre, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat acumulava un deute amb les entitats socials de 13 milions d'euros, segons dades aportades per la Confederació del Tercer Sector Social i la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància (Fedaia). I el 2020 arrenca amb la queixa unànime de la cultura per la minsa inversió que el Govern presidit per Quim Torra i sustentat per JxCat -la marca hereva de Convergència- i ERC, amb l'aquiescència minvant de la CUP, dedica a les arts escèniques, a l'art, a la música, a l'audiovisual i a la literatura. Actua Cultura, plataforma transversal de nou encuny, lamenta que s'hi destini «només» el 0,65% del pressupost català quan la mitjana, a la Unió Europea, se situa en el 2%.

Els pressupostos constitueixen la principal eina política de les administracions: són el reflex més plausible de les prioritats de l'acció de govern; i els números diuen que entre les destacades del Departament de la Presidència hi figura el manteniment de l'ideal pancatalanista, el corrent que defensa que els Països Catalans, els territoris de parla catalana, existeixen. Així les coses, el Pla Estratègic de Subvencions del Departament de la Presidència 2019-2021, que depèn de la consellera portaveu, Meritxell Budó, preveu destinar 5,6 milions d'euros a entitats culturals valencianes, balears i del sud de França (o de la Catalunya Nord).

El gran beneficiari

En aquest context, una vegada més, Acció Cultural del País Valencià s'erigeix com el gran beneficiari dels ajuts que el Govern destina a mantenir viva la flama dels Països Catalans: l'entitat fundada el 1971 per intel·lectuals d'aquelles latituds, dirigida durant molts anys per l'editor i activista cultural Eliseu Climent -que en va ser secretari general i president- i ara presidida per l'escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, percebrà 3,15 milions d'euros en tres anys: 1,20 per a les activitats del programa Un pont de cultura i llengua i 1,95 per finançar la quota hipotecària de l'edifici El Siglo, unes antigues galeries comercials que acullen l'Octubre Centre de Cultura Contemporània al número 12 del carrer Sant Ferran, al centre de la ciutat de València. A aquestes quantitats s'hi afegeixen els 60.000 euros -a raó de 20.000 euros cada exercici- que recauran en el premi literari que convoca anualment la Fundació Sambori.

Quota de 652.000 euros l'any

Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster -«entitat que té com a objectiu l'impuls d'iniciatives per a l'articulació social i cultural dels Països Catalans, entre les quals hi ha l'Assemblea de Regidors ( sic.)»- van invertir 10 milions d'euros en la compra i adequació d'El Siglo, amb el suport d'institucions -catalanes, sobretot, ja que aleshores la Comunitat Valenciana era un feu electoral del PP, poc procliu al reconeixement dels Països Catalans ni a res que se'ls assembli- i amb aportacions dels socis. La quota hipotecària que encara paguen els propietaris de l'immoble suposarà un desemborsament per part del Govern català de 652.000 euros anuals fins al 2021.

Més de 33 milions

Les aportacions del govern de Quim Torra a Acció Cultural i a entitats satèlit -3,15 milions en el període 2019-2021 i 652.000 euros el 2018; és a dir, 3,7 milions en total- se sumen a les fetes pels governs d'Artur Mas, que del 2011 al 2015 hi van destinar 6,98 milions, segons dades de la Generalitat recollides pel diari Las Provincias, i de Puigdemont, que n'hi va aportar 1,17 més. En conjunt, les tres administracions convergents-postconvergents han contribuït amb 11,3 milions al finançament de l'activitat i de les inversions d'entitats i projectes vinculats a Eliseu Climent. A aquesta partida s'han d'afegir els 7,88 milions del govern de José Montilla, els 5,13 del de Maragall i els 8,72 de l'etapa de Jordi Pujol. Sumades, aquestes quantitats afloren una xifra global de 33,6 milions d'euros.

La Bressola: 1,2 milions

El Pla Estratègic de Subvencions del Departament de la Presidència 2019-2021 preveu també una partida de 300.000 euros per a la Fundació Escola Valenciana, que aglutina entitats «que treballen per la normalització de la llengua [catalana] a tot el País Valencià». D'altra banda, l'Associació d'Amics de la Bressola, a la «Catalunya Nord», rebrà 1,2 milinos d'euros fins al 2021 que serviran per pagar els professors de català dels vuit centres (7 escoles i un col·legi) de les Escoles la Bressola, que tenen per missió «la recuperació lingüística del català i de la cultura catalana» en un territori que «pateix des de fa temps d'una política de substitució lingüística del català per la llengua francesa»; 90.000 euros més es destinaran als sous dels professors l'Associació Cultural Catalana i Multilingüe Jordi Pere Cerdà, a la Cerdanya francesa. L'Association OFF de Perpinyà rebra 4.500 euros i l'Obra Cultural Balear, que té la seva seu central a Palma de Mallorca, 90.000 més.

Loading...