La litúrgia, calcada a la de cada «dia històric» que l'independentisme català assenyala al calendari: arribada triomfal dels protagonistes -en aquest cas, ahir, a Estrasburg, eren Carles Puigdemont i Toni Comín, ja eurodiputats-; seguici d'autoritats -encapçalades pel presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent-; rebuda per part de manifestants ben provistos d'estelades, pòsters amb els rostres dels polítics del procés presos i pancartes amb lemes diversos, i declaracions de to èpic: «La Unió Europea no pot seguir mirant cap a una altra banda», sostenia Puigdemont envoltat d'uns centenars de partidaris a la ciutat francesa, coseu parlamentària de la Unió Europea abans d'entrar al ple, que a no massa llarg termini -el procediment trigarà uns mesos- haurà de votar si aixeca la immunitat a l'expresident i a l'exconseller Comín, tal com ja ha demanat el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, el tràmit imprescindible que, en cas de resoldre's al seu favor, hauria de permetre a la justícia espanyola reactivar les ordres de detenció contra els dos polítics fugits a Bèlgica, suspeses per la protecció que la condició d'europarlamentaris atorga als dos polítics catalans. Abans d'asseure's als escons 853 i 854 com a diputats no adscrits a cap grup i d'exhibir un pamflet groc amb el rostre d'Oriol Junqueras -a qui el Parlament Europeu retirava la condició de membre després que el Tribunal Suprem confirmés, a finals de la setmana passada, la inhabilitació que pesa en virtud de la condemna dictada la tardor passada- Puigdemont i Comín van atendre la premsa, per dir coses com que «avui som aquí per acreditar que [el conflicte català] és un assumpte europeu» que «ha impactat de ple en els fonaments de la construcció europea», recollia l'agència Efe. En aquesta línia, l'expresident, que va dir que no descarta tornar a trepitjar territori espanyol perquè confia que l'Estat «actuarà», advertia que «és convenient per a Europa que Oriol Junqueras sigui eurodiputat», perquè «a ell el van votar també més d'un milió de persones, però les seves llibertats no són respectades al mateix nivell que les nostres».

Interpel·lació al PSOE

Puigdemont entén la petició del suplicatori contra ell i Comín per part del Suprem com «una conseqüència directa de la judicialització de la política» i demana als eurodiputats del PSOE que siguin «coherents» i «facin cas al seu cap de files», Pedro Sánchez, que va manifestar el compromís de «desjudicialitzar la política» en el discurs d'investidura. En aquest context, des de JxCat interpreten que la presència de Puigdemont i Comín a l'Eurocambra serà un nou impuls a la «internacionalització» del conflicte.

«Fer les coses bé»

Així les coses, un portaveu del Parlament Europeu confirmava que «el dossier» amb la petició de suplicatori per part del Suprem havia arribat, «però aquí no hi ha automatismes», advertia a continuació. «Cal llegir-lo, cal veure efectivament si cal traduir-lo a altres idiomes o no i farem el que farem sempre, que és fer les coses bé amb temps», afegia. La mateixa font, segons Europa Press, exposava que la institució «no fa política» sobre la crisi catalana, de manera que es limitarà a «seguir la jurisprudència i respectar les decisions» dels tribunals. La immunitat de Puigdemont i Comín, per tant, no es debatrà fins que el president de Parlament Europeu, David Sassoli, que a l'inici del ple declarava que els dos polítics catalans són eurodiputats des del 2 de juliol passat, el sotmeti a criteri del ple.

Junqueras i Marchena

Des del centre penitenciari de Lledoners, el gran absent a Estrasburg, Oriol Junqueras, declarava en un entrevista a TV3 que qui «hauria d'acabar condemnat» és el jutge del Suprem Manuel Marchena, que li negava fa uns dies la condició d'eurodiputat.