La primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica ha culminat aquest divendres amb el compromís d'administracions, empreses i organitzacions d'arremangar-se per emprendre mesures immediates amb què pal·liar els efectes de l'emergència climàtica però sense l'obligació de complir uns mínims.

L'esdeveniment s'ha desenvolupat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Barcelona envoltat en polèmica per la crítica de diverses entitats, com Moviment per la Justícia Climàtica, Ecologistes en Acció o Rebel·lió o Extinció, que no han estat convidades a l'acte i han protestat a les portes del recinte per denunciar que se les "silencia".

El cas més sonat ha estat el de Fridays For Future, l'ONG que lidera Greta Thunberg, que no ha estat convidada malgrat la participació de "Joves pel Clima", el moviment català inspirat en l'organització de l'activista sueca.

L'acte ha començat poc després de les 11.30 hores amb un vídeo que recollia la intervenció de l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, condemnat pel procés, quan va presentar al Parlament la llei de canvi climàtic i que ha arrencat un sonor aplaudiment del públic.

L'encarregat de presidir la cimera ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha demanat "sacrificis" i "un canvi cultural radical" perquè Catalunya lideri la "revolució d'acció climàtica" amb la qual mitigar el deteriorament del medi ambient.

"Apel·lem a un canvi cultural radical que ens exigeix el moment actual", ha sostingut Torra, que ha instat els catalans a "liderar" el moviment ecologista, tal com han fet en el passat amb altres "revolucions".

També el conseller de Territori, Damià Calvet, ha demanat una "acció ràpida" abans que es "traspassin tots aquells objectius que farien irreversible l'impacte sobre el medi ambient" i ha alertat que, en cas contrari, hi haurà conseqüències "econòmiques" .

Durant el congrés, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha llançat disset compromisos als quals es poden adherir entitats, companyies i professionals com la promesa de la Generalitat d'eliminar la seva petjada de carboni abans del 2050.

No obstant això, no es tracta d'obligacions, sinó de compromisos voluntaris que cadascun dels actors poden adoptar "en la mesura de les seves capacitats".

Entre d'altres, el Govern ha promès presentar en un termini inferior a un any un full de ruta per assolir la neutralitat de carboni i contractar el subministrament elèctric amb certificació d'origen renovable.

Les administracions catalanes també s'han conjurat per combatre la crisi climàtica i emprendre, el més aviat possible, mesures concretes coincidint, totes elles, en què lluny de "diagnòstics", es necessiten "accions".

Així mateix, han participat diversos representants de l'àmbit empresarial, com la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, que ha demanat que els objectius de reducció d'emissions que s'imposin a la infraestructura siguin "assolibles".

Després de la picabaralla de dimecres amb l'Ajuntament de Barcelona per les dades d'emissions del port, Conesa ha asseverat que l'entitat només pot fer-se responsable de la petjada ecològica de l'interior del recinte i no de tota la cadena logística.

Finalment, ha exigit que les mesures per reduir les emissions contaminants d'aquesta infraestructura -que es troba al centre del debat juntament amb l'Aeroport Josep Tarradellas- s'impulsin "des de l'incentiu i no des de la penalització".