El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha assegurat que se sentia "molt incòmode" amb com estava evolucionant el procés sobiranista i ha explicat en la seva declaració a l'Audiència Nacional que va avisar el Govern al setembre del 2016 que no reconeixeria una "doble legalitat". Trapero ho va traslladar al secretari del Govern d'aquell moment, Jordi Vidal de Ciurana, en una reunió a qui va avisar que "la doble legalitat no existeix, hi ha una llei o una altra". "I li vaig dir que els Mossos farien el que digués els jutges", ha afegit. Trapero també ha titllat de "barbaritats" algunes de les resolucions que va anar aprovant el Parlament al llarg d'aquella legislatura.

L'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo ha continuat a la tarda i el ministeri públic ha insistit en preguntar a Trapero sobre si no va pensar que el motiu pel qual se'l va nomenar major no tenia relació amb les accions que estava preveient el Govern. Per Trapero, "no té cap relació" i ha replicat al fiscal que veia aquest argument "molt forçat", ja que qui li va plantejar va ser l'exdirector general de la Policia Albert Batlle, qui "no té res a veure amb tot això".Trapero ha atribuït al fet que la resposta penal a "una sèrie d'actes il·legals que estava proposant el Govern" que l'exconseller d'Interior Jordi Jané decidís deixar el càrrec. I considera en Batlle també hi havia "incomoditat". De fet, Trapero ha dit al fiscal que ell també se sentia "molt incòmode". "Al conseller Jané i també a Forn els vaig dir que què estaven fent, que on anaven, i els vaig deixar clar on estaria el cos", ha explicat. I ha afirmat que al Parlament es van aprovar "barbaritats".

El fiscal Miguel Ángel Carballo ha preguntat a Trapero pel seu coneixement de diferents iniciatives aprovades al Parlament al llarg dels anys 2015, 2016 i 2017, i en un moment determinat el major s'ha referit a una d'elles, les conclusions de la comissió del procés constituent, com "una barbaritat més de les que s'estaven fent".

De fet, preveia que la justícia "les aniria anul·lant" i que, si alguna d'elles constituïa algun delicte, "se'ls imputaria"També ha relatat una trobada a principis de setembre del 2016 amb l'aleshores secretari del Govern, Jordi Vidal de Ciurana, que li va plantejar un escenari amb una convocatòria d'un referèndum i una "doble legalitat". "Vaig respondre que la doble legalitat no existeix, que hi ha una llei o una altra", ha assegurat, i li va transmetre que els Mossos farien "el que diguessin els jutges".

Carballo ha apuntat que aquella era la seva opinió i no de tots els membres del cos, fet que ha provocat la rèplica de Trapero: "Era el cap dels Mossos i tenia bastant a dir del que farien els Mossos".Trapero ha explicat que en diverses ocasions a la prefectura del cos no li van agradar algunes manifestacions públiques del Govern, en especial del conseller d'Interior Joaquim Forn i el director general de la Policia Pere Soler, en relació a l'actitud dels Mossos el dia del referèndum. En alguna ocasió van "sortir al pas" públicament per rebatre certes afirmacions del Govern, o van fer comunicats interns. També van comunicar el seu malestar al Govern.

El Govern, per davant de "la imatge dels Mossos"

En la reunió del 28 de setembre a la tarda al Palau de la Generalitat, on hi havia Puigdemont i Junqueras, Trapero i part de la cúpula policial van dir als dirigents polítics que no comptessin amb el cos per "secundar cap ruptura amb la legalitat i la Constitució", els van demanar que desconvoquessin el referèndum i els van alertar de possibles problemes d'ordre públic si se celebrava el referèndum. També van dir-los que certes afirmacions danyaven la imatge del cos, que s'havia recuperat des de la crisi per actuacions d'ordre públic del 2012 i 2013. A això, un membre de l'Executiu va dir-los que era "més important la decisió del Govern que la imatge dels Mossos".

Preguntat pel fiscal, Trapero ha explicat que aquesta resposta no la van transmetre ni a la fiscalia ni a la magistrada instructora del TSJC, però sí que el comissari Ferran López la va transmetre al coordinador del dispositiu policial, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

El major ha afegit que ell "treballava sobre el paràmetre que el conseller feia de conseller d'Interior", tot i les declaracions que Joaquim Forn feia sobre l'1-O. "També em va dir que la conselleria d'Interior no estava implicada en res", ha afegit, "si m'enganyaven o no ja no ho sé".

Preguntat pel fiscal sobre si informava als membres del Govern sobre les instruccions de la fiscalia, Trapero li ha replicat que el mateix dia que les rebien es publicaven a la premsa.Carballo ha insistit en demanar a Trapero quines actuacions o investigacions "preventives" va posar en marxa davant d'aquestes "accions il·legals".

El major li ha recordat que el 2015 ja hi havia una ordre de l'Audiència Nacional per investigar, que era feina de la comissaria general d'informació i que és aquesta comissaria qui ha de respondre. "Suposo que sí que es va fer, però no va donar fruits", ha conclòs.

En la declaració davant del fiscal en el torn de tarda de la primera sessió del judici, Trapero ha negat que conegués el document 'Enfocats', del que en va sentir a parlar per primer cop "en la lectura de la causa".

El fiscal ha preguntat insistentment a Trapero sobre les actuacions dels Mossos d'Esquadra per donar protecció a alguns polítics, i ha posat noms sobre la taula d'exalts càrrecs del Govern investigats pel jutjat 13 de Barcelona. "Per la seva condició d'investigats no s'ha donat protecció a ningú", ha garantit, sinó pel "risc" que pot suposar la seva presència pública als mitjans de comunicació.

Trapero també ha defensat una inspecció feta al despatx de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que "no té relació amb què estigués investigada". El major ha remarcat que "periòdicament" es fan "requises a despatxos" de diversos càrrecs institucionals de Catalunya, com ara consellers, presidents de la Generalitat o del Parlament, o del president del TSJC o del fiscal superior de Catalunya. "Forcadell tenia probablement una querella per desobediència, però no vol dir que no seguís sent la presidenta del Parlament i no vol dir que se l'hagués de deixar desemparada en aquest àmbit", ha reblat.

"Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure"

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha afirmat aquest dilluns a la tarda durant el judici a l'Audiència Nacional que "veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure". Segons ell, els informes de la Comissaria General d'Informació preveien certa oposició a l'actuació policial l'1-O en alguns col·legis puntuals, però esperaven que les visites als centres, els avisos donats als directors perquè no entreguessin les claus i les actes aixecades els dos dies abans de la votació davant de les activitats lúdiques, tinguessin algun efecte en molta gent que decidís finalment no anar a votar. Això va permetre tancar una vintena de centres abans de les 9 del matí del dia 1. Però Trapero ha dit que esperaven tenir més èxit.

En resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, ha admès que no van fer cap dispositiu específic per cap centre concret, sinó que el van dissenyar de forma genèrica. Preveien certa resistència passiva en alguns centres, "seure a terra i esperar la policia, no atacar-la", però no de forma tant generalitzada. "Ens va sorprendre el grau de defensa de les urnes, no prevèiem el caràcter general de la resistència", ha admès. De fet, en un document del 25 de setembre els Mossos opinaven que l'operatiu de la Guàrdia Civil del 19 de setembre interceptant butlletes a l'empresa Unipost i el 20-S a Economia hauria tingut efecte.

L'interrogatori amb el fiscal Miguel Ángel Carballo ha tingut alguns punts de tensió i insistència per part de tots dos. Carballo ha intentat fer evident que els Mossos no van complir ni les diverses instruccions de la fiscalia ni la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que Trapero ha afirmat el contrari i ha dit que si van cometre algun error va ser totalment involuntari i fruit d'una previsió que va fallar.

Així, el major ha explicat que van anar complint totes les instruccions de la fiscalia del mes de setembre, des de la 2 a la 5. La sisena, del 26 de setembre, ordenava perímetres de 100 metres a les escoles, també les privades, per impedir la votació, i que es requisessin els ordinadors. Trapero ha explicat que van exposar els seus dubtes legals sobre el fet de precintar centres privats o endur-se ordinadors sense ordre judicial, i dubtes operatius sobre el número d'agents necessaris i els cadenats per tancar-les. La instrucció no havia de fer-se efectiva fins el 29 de setembre, però abans, el 27, va arribar la interlocutòria del TSJC. Segons Trapero, aquesta ordre anul·lava totes les instruccions de fiscalia, cosa que Carballo ha posat en dubte.

La interlocutòria, segons l'exmàxim responsable del cos, no permetia als agents desallotjar els col·legis oberts el cap de setmana de l'1-O on no se celebressin activitats preparatòries del referèndum. Així ho van entendre la resta de cossos, ha explicat, la fiscalia i el TSJC, que no van fer cap requeriment en contra. A més, en aquell moment el coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, ja estava al capdavant "per bé i per mal", i el comissari Ferran López el va informar de les actes aixecades a les escoles, unes 4.000. Ha reconegut que no era habitual una organització massiva d'activitats a les escoles un cap de setmana electoral, però ha assegurat que era "difícil distingir" les activitats ordinàries de les convocades específicament per evitar el tancament policial dels centres. Els Mossos pensaven que les actes i el manament que les escoles es buidessin a les 6 del matí de l '1-O serien "dissuasives", però només 240 escoles van deixar d'obrir. "Pensàvem que el treball previ tindria més efecte", ha admès.

Trapero ha assegurat que en 110 col·legis, la policia catalana va intervenir i va vèncer la resistència passiva, tancant col·legis i retirant les urnes, però ho ha dit basant-se en les actes policials, sense que es coneguin imatges d'aquestes intervencions. En total es van decomissar 434 urnes, algunes de les quals ja eren plenes, però ha recordat que el dispositiu dels altres cossos també preveia aquesta possibilitat per invalidar el referèndum "i no per aparentar".

Sobre el dispositiu policial per al mateix dia 1 d'octubre, el màxim responsable del cos ha explicat que van decidir tenir "ulls" als 2.300 col·legis electorals, i per això es va decidir enviar-hi una parella d'agents de seguretat ciutadana a cadascun. Això, segons Carballo, va generar queixes al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, però el coordinador del dispositiu, Pérez de los Cobos, no s'hi va oposar. No obstant això, la prefectura dels Mossos va decidir activar 800 agents més, en un cos "ja tensionat", activant agents que normalment no es mobilitzen en operatius de carrer, com els d'investigació criminal, policia científica, oficines o Divisió d'Afers Interns. Això va permetre arribar als 7.850 agents activats per a les votacions, més uns 3.000 més per mantenir les comissaries en funcionament.

Sobre la relació amb De los Cobos, ha explicat que ell es va oposar inicialment al fet que un coordinador extern dirigís les operacions dels Mossos, recordant que la policia catalana no havia demanat auxili a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En una d'aquestes trobades, a més, Trapero va avisar que les actuacions policials davant de més de dos milions de votants "se'n podien anar de les mans" si hi havia algun incident. De los Cobos li va respondre que això no podia servir "d'excusa" per no actuar. Trapero ha dit que allò era inacceptable, que no era una excusa, sinó complir la llei.

Quan va explicar la discussió als comissaris de la prefectura, Ferran López es va oferir per anar a les següents reunions, i Trapero va acceptar l'oferiment per tal de rebaixar la tensió. En el judici ha admès que potser es va equivocar.

El fiscal li ha qüestionat que es destinessin més agents a les eleccions del 21-D que a l'1-O, però Trapero li ha recordat que ell ja no era el màxim responsable del cos en aquelles eleccions al Parlament de finals del 2017, perquè el govern espanyol l'havia destituït via l'article 155. En tot cas, ha dit que "fa molts anys que no es posen dos agents a cada col·legi electoral". Segons ell, en les eleccions habituals treballen uns 3.000 o 3.500 agents, i per això considera "estrany" el dispositiu del 21-D. Així, Trapero ha explicat que en aquells comicis es van treballar unes 80.000 hores en dobles torns, mentre que l'1-O es van treballar més de 90.000 hores en torns únics de dotze hores.

El fiscal també li ha qüestionat que el Pla Àgora, actiu del 30 d'agost al 15 d'octubre, no preveiés cap dispositiu específic pel dia 1 d'octubre. Trapero ha al·legat que ell no va redactar el pla i que el motiu d'aquesta absència s'hauria de preguntar a qui el va redactar.

Nega seguiment a cossos estatals

Trapero també ha negat que agents dels Mossos fessin seguiments o tasques d'espionatge cap a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. De fet, ha remarcat que part del Pla Àgora tenia com a missió la protecció d'edificis oficials, també comissaries dels cossos estatals, on a partir del dia 3 d'octubre hi va haver concentracions. Així, s'ha desmarcat de la teoria del fiscal que els Mossos volien informar de la sortida d'unitats operatives del cos l'1-O. A més, Trapero ha afegit que, com a conseqüència que el mecanisme de coordinació "no va funcionar", el comissari Ferran López "va donar la indicació de tenir informació d'on estaven actuant" els cossos estatals "per no anar allí, però no per espiar a ningú".

També ha negat que facilités informació a l'expresident Carles Puigdemont sobre quin era el col·legi més adequat per anar a votar. "Si algú ho va fer, que jo entenc que és incorrecte, ho haurà d'assumir", ha reblat.

Admet actituds "impresentables" puntuals

El fiscal ha carregat contra "l'absoluta passivitat" d'alguns binomis a les portes dels col·legis. Trapero ho ha negat amb caràcter general, però ha admès alguna actitud "impresentable". És el cas de dos agents que va veure per televisió mentre actuaven a primera hora en un col·legi de la Regió Central. "Li vaig dir a López que truqués al cap de la regió perquè el que estaven fent aquests agents era impresentable", ha assegurat.

Dos dies després de l'1-O, Trapero va demanar obrir una investigació interna perquè els caps regionals fessin arribar aquelles conductes que consideraven que no havien seguit les indicacions de la cúpula. Tot i això, el major ha assegurat que alguns vídeos que s'han vist "estan fora de context", ja que recullen "un mínim de l'actuació policial d'una patrulla de 12 hores i no tot és el que sembla".

"Mai es va modificar cap acta original"

Pel que fa a les actes dels Mossos als col·legis, Trapero ha negat que es modifiqués cap d'original, sinó que dies després es va fer una revisió per fer-les "més rigoroses". En alguns casos, ha remarcat, les dades eren pitjors, motiu pel qual no tenia sentit "voler fer trampa".

Pel que fa al paper de les Brigada Mòbil, els antidisturbis dels Mossos, Trapero ha justificat a preguntes del fiscal que no van actuar en cap col·legi l'1-O perquè es van dedicar a protegir manifestacions, el partit del Barça-Las Palmas o protegint edificis de l'estat davant de la previsió que hi hagués concentracions aquell dia a la tarda. "Es va optar per tenir la Brimo agrupada per si hi havia algun element greu", ha afegit.