El Govern i els comuns van segellar, ahir, l'acord que permetrà tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per al 2020, uns comptes que inclouran 3.070 milions més de despesa en comparació a les actuals, les de 2017, i que situen la despesa corrent a nivells de 2010. L'acord es tradueix en els primers pressupostos des 2017 i aportarà estabilitat a l'executiu de JxCat i ERC tot i la incògnita de si el president Quim Torra serà o no inhabilitat pel Suprem, si bé els comuns han deixat clar que volen eleccions després que s'aprovin els comptes.

El Govern validarà demà l'acord, aprovarà els comptes la setmana vinent i el seu objectiu és que els pressupostos estiguin en vigor a l'abril, un cop superat el tràmit parlamentari. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, destaca que l'acord permetrà deixar enrere «definitivament» les polítiques d'austeritat dels anys de la crisi, mentre que els comuns ressalten que es revertiran les retallades iniciades el 2011 pels governs de CiU.

Més despesa que el 2010

Si fins ara el de 2010 era el pressupost amb més despesa corrent de les últimes dècades, els comptes de 2020 se situaran, deu anys més tard, 2.134 milions d'euros per sobre d'aquell llindar, encara que no s'aconseguirà recuperar el nivell d'inversió pública. Amb tot, un aspecte destacat del pacte presentat ahir és que les inversions del sector públic català creixeran en 405 milions (25,7% més) respecte a 2017, fins a situar-se prop dels 2.000 milions.

En salut, l'acord permetrà augmentar en 908.500.000 els fons del sistema públic sanitari i incorporar uns 1.400 metges de primària (+ 11%), mentre que el Govern es compromet a promoure un decret el primer semestre de l'any per reduir les llistes d'espera sanitàries, amb un impacte pressupostari de 20 milions d'euros anuals. En educació, es recupera el finançament de les escoles bressol (70 milions) i s'augmenta la dotació per a beques menjador a primària (un increment de 15 milions), mentre que les universitats comptaran amb 129,5 milions més i es redueixen les taxes a tots els trams.

La renda garantida de ciutadania eleva la seva dotació en 125 milions d'euros i la partida destinada a dependència puja a 92 milions, mentre que en cultura el pressupost augmentarà en 37,1 milions (un 14,2% més respecte a 2017). Així mateix, s'incorporen les promocions previstes de 750 mossos i 250 bombers, que suposaran 47,4 milions addicionals en termes anuals. Aragonès subratlla que amb aquests comptes s'obre una «nova etapa», perquè es tracta d'un pressupost «compromès amb el bé comú i amb la prosperitat compartida».

«Garantia d'estabilitat»

La consellera de Presidència i portaveu de Govern, Meritxell Budó, va comparèixer també per remarcar que els pressupostos són «garantia d'estabilitat» de govern català, tot i la incertesa de la possible inhabilitació de Quim Torra. En canvi, la presidenta del grup de Catalunya En Comú Podem, Jéssica Albiach, demana eleccions després de l'aprovació dels pressupostos al Parlament, ja que creu que l'aliança de JxCat i ERC està «esgotada».

En aquest sentit, sosté que els pressupostos suposen «la primera pedra» d'un futur «govern progressista» a Catalunya. D'altra banda, Aragonès va avançar que demanarà al nou Govern que flexibilitzi l'objectiu de dèficit per al 2020, que és del 0%, i ha confiat en la disposició a això del nou Govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem. En aquest sentit, el vicepresident ha recordat que el Govern té pendent l'aprovació del sostre de despesa i també dels pressupostos generals de l'Estat. D'altra banda, Aragonès i Budó han coincidit a lamentar que els pressupostos pactats amb els comuns estiguin condicionats novament pel dèficit fiscal que pateix Catalunya. A les portes de la seu del Departament d'Economia, desenes de persones convocades per les federacions esportives catalanes reclamaven que l'esport rebi l'1% dels pressupostos de la Generalitat.