La línia de defensa de Josep Lluís Trapero, que es va desvincular dilluns dràsticament dels líders polítics del Procés, va anar ahir una mica més enllà en revelar que la Generalitat li va sol·licitar el 2017 dades d'indagacions judicials sobre frau i blanqueig de capitals. «Volien tenir informacions d'aquestes investigacions i de les persones encausades», va destacar l'excap de la policia a preguntes de la Fiscalia. «Però els vam dir que no. Que això ho portava l'autoritat judicial i que ells, com a Administració, no hi podien tenir accés. Que si tenien interès en això, havien de demanar-ho a l'autoritat judicial», va reblar l'agent durant la segona sessió del judici.

Paral·lelament, va explicar que els Mossos d'Esquadra es van negar a cedir les dades d'encausats per frau fiscal i de registres d'hotels i apartaments de Catalunya que els va requerir el Departament d'Economia. Trapero va parlar d'una reunió que responsables del Departament d'Economia, dirigit per Oriol Junqueras, van mantenir el juliol del 2017 amb comandaments dels Mossos per parlar sobre les «competències plenes» de la Generalitat en seguretat i control de duanes.

Segons Trapero, la conselleria de Junqueras pretenia que els Mossos els facilitessin una còpia de la base de gestió d'hotels i apartaments, amb la identitat dels hostes inscrits, amb la intenció de disposar d'informació de tipus fiscal sobre els mateixos per esbrinar si pagaven impostos a la Generalitat. «Ens vam negar», va asseverar Trapero.

Els dubtes del fiscal

El major dels Mossos va explicar que el 25 d'octubre de 2017 va ordenar al seu número 2 que preparés un pla per detenir Carles Puigdemont si cometien la «barbaritat» de proclamar la independència, tot i que creia que no farien la DUI. Així ho ha explicar en resposta al tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, que va posar en dubte el seu pla per detenir Puigdemont, en defensar que no el va comunicar durant la instrucció.

El major va replicar que a la causa hi consta un correu electrònic que va enviar el 25 d'octubre de 2017 al seu número 2, el comissari Ferran López, amb les directrius que li va donar perquè dissenyés un pla per detenir l'exalcalde de Girona i el seu Govern si l'autoritat judicial ho ordenava després de l'eventual Declaració Unilateral d'Independència.

«Crec que, com molta gent, esperàvem que la situació no tirés endavant. Jo sempre vaig creure que això (la DUI) no passaria. El dia 24 vam parlar amb els comissaris López i Joan Carles Molinero. Ens vam preguntar què havia de passar, si convocarien eleccions o farien una barbaritat», va explicar. Segons Trapero, en aquella reunió amb López i Molinero van valorar la possibilitat que des de l'àmbit judicial els arribés l'ordre d'arrest de Puigdemont «si es feia una declaració d'aquest tipus (la DUI). I ens vam dir, 'que no ens enxampi això, hem de preparar-ho'».

Dues cartes

El dia que el Parlament havia de votar la DUI Trapero va remetre cartes al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i a l'aleshores fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada per posar-se a la seva disposició per allò que li ordenessin.

El fiscal Carballo va plantejar els seus dubtes sobre l'existència d'un pla per detenir l'expresident català. «On està aquest pla»?, li va preguntar diverses vegades a Trapero. «Per què no el va manifestar fins que va testificar al Suprem?», va preguntar reiteradament el fiscal.