El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, ha revelat aquest dimarts que l'ex-secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va ordenar a l'institut armat i a la Policia Nacional que intervinguessin als col·legis perquè no hi hagués la creença que no imperava la llei i perquè podia haver-hi "una confrontació civil".

Així ho ha explicat Pérez de los Cobos en el judici a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos pel procés, després que l'advocada de Josep Lluís Trapero li hagi preguntat per uns correus que va intercanviar amb l'ex-número dos de la policia autonòmica, Ferran López, en els quals li deia els col·legis que havien tancat els seus agents i en què el coronel responia que també li enviaria les dades que disposava de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

La lletrada, Olga Tubau, ha preguntat el perquè d'aquesta col·laboració si, com ja havia explicat Pérez de los Cobos, a aquella hora el coordinador ja s'havia adonat de l'actuació que feien els Mossos i que, segons ell, responia a una inacció generalitzada".

El coronel ha relatat que "al matí" es va adonar de l'actitud dels Mossos i que en una reunió amb els comandaments superiors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van arribar a la conclusió que havien d'activar una altra actuació, perquè fins llavors s'havia decidit que no intervindrien si la policia autonòmica no ho reclamava.

Evitar un mal major

Per tot això, ha apuntat el coronel, es va decidir que "calia trencar la coordinació" de l'operatiu policial de l'1-O, però alhora "mantenir la comunicació" amb els Mossos amb l'objectiu "d'evitar un mal major". "Era essencial que els Mossos no anessin més enllà d'on s'havien posicionat", ha justificat.

Pérez de los Cobos ha fet entendre que la decisió d'intervenir els centres de votació provenia de la reunió que va mantenir amb els caps de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya, però després ha concretat que va ser el secretari d'estat qui ho va ordenar.

Segons el coronel, a partir de l'actuació dels Mossos l'1-O, va haver de desplegar una "tasca quirúrgica" en les seves comunicacions amb els comandaments de la policia autonòmica i "limitar els retrets" per procurar que no es contaminés la relació i "salvaguarar-la", perquè sinó, "les forces i cossos de seguretat de l'Estat s'enfrontarien als Mossos" i aquesta situació era "encara pitjor".